Un nou context de la immigració en augment: el reagrupament familiar-.

La permanència a diferents municipis de Catalunya de moltes persones arribades amb la immigració fa que vulguin retrobar-se amb les seves famílies, i refer la seva vida plegats en aquest nou context. La llei d’estrangeria de l’estat espanyol permet –si s’està en situació administrativa regular des de fa més d’un any i es disposa de mitjans econòmics suficients i habitatge adequat- reagrupar als fills/es menors d’edat i parella legal, així com ascendents majors de 65 anys que depenguin econòmicament de la persona que sol·liciti el tràmit.

En el cas dels menors, pares i mares sovint perceben majors possibilitats educatives i de projecció social per als seus fills aquí, aparentment en oferir-se més recursos i oportunitats educatives. Però la realitat del context escolar amb el qual es troben els menors no és gens  fàcil, i aquí volem denunciar que aquest lluny de facilitar-los millors condicions educatives, condemna als seus fills i filles –moltes vegades amb tan sols 6 i/o 7 anys- al fracàs escolar per a la resta de la seva vida acadèmica.

AULA INTERCULTURAL A SALOU-.

Les retallades econòmiques han acabat amb recursos com les aules d’acollida que -fins fa uns anys- servien de transició als menors arribats amb la immigració de cara a la seva incorporació al sistema escolar normalitzat. Els i les Mestres, ara es troben amb que han de gestionar un grup d’unes 25 persones a la seva aula, i a més, han de trobar temps per ajudar a la inserció lingüística i curricular d’aquests nous alumnes reagrupats/des.

El resultat, malgrat l’interès i esforç dels i les mestres, està sent l’aparcament d’aquests nens i nenes, i el seu allunyament del nivell i continguts assolits per la resta de companys i companyes de classe, sense que, per d’altra banda, estiguin avançant gaire en la seva inserció lingüística i sociocultural, en estar privats d’un context d’interacció que afavoreixi ambdues com seria la classe "normal" amb la resta d’alumnes.

Des de COOPERACIÓ ACTIVA-AL CAMP DE TARRAGONA, per mirar de millorar aquesta situació, hem habilitat un espai que anomenem “Aula intercultural” on voluntaris/ies tracten de donar suport personalitzat en el seu aprenentatge del català i el castellà a aquests nens i nenes reagrupats, així com d’acompanyar-los en l’assoliment de continguts instrumentals relacionats amb el seu currículum escolar i d’ajudar-los també a conèixer diferents aspectes del nou context sociocultural on ara viuen.

El projecte va iniciar-se al mes d’octubre, i tenim prop d’una vintena d’alumnes, principalment arribats del Senegal, però també de la República Dominicana i el Pakistan. Els avenços detectats amb els nens i nenes és notable, principalment, perquè mostren molt d’interès per aprendre, ja que havíem estat literalment “aparcats” als centres escolars on estudien, i ara s’ il·lusionen treballant tota mena de continguts acadèmics -matemàtiques, llengua, etc-  i, fins i tot, ens demanen que els fiquem deures.

L’ESCOLA DISCRIMINATÒRIA I EXCLOENT-.  

Davant d’això hem de ser molt crítics, ja que si bé entenem que no és responsabilitat dels/les mestres, ja que no disposen de més recursos, si  ho és de l’administració i el sistema escolar trobar una solució. S’està minant l’autoestima d’aquests nens i nenes, ja que són conscients del tracte diferenciat que reben a classe respecte a la resta de companys/es, i sovint se’ls deixa sense objectius escolars, factor que dificulta pedagògicament la seva posterior normalització acadèmica.

Se’ls manen deures com ara pintar o fer fitxes molt per sota el seu nivell acadèmic actual, sense que existeixi un programa clar a assolir i tingui en compte la seva posterior incorporació amb èxit als programes normalitzats que realitzen els seus companys i companyes. Vist així, raons econòmiques al marge, el sistema educatiu –al menys a Salou, que és on treballem més aquest àmbit- és discriminatori i els aboca al fracàs escolar des de la seva mateixa arribada al municipi.

Per això trobem adient aclarir fora del vocabulari a l’ús, que com a ONGD no treballem amb nens i nenes en risc d’exclusió social, sinó amb nens i nenes amb molt de potencial, creatius i que mostren entusiasme per aprendre, als quals el sistema escolar al municipi de Salou ha exclòs, però que amb un mínim de reforç són acadèmicament tant o més brillants que els altres.