Vols posar a prova i ampliar els teus coneixements en un ambient cooperatiu mentre coneixes des de dins d’altres cultures?

Qui ha de ser el principal agent educador dels nostres infants? La família, l’escola, altres agents especialitzats, tota la comunitat. Aquest es un debat viu a la nostra societat que mostra una fragmentació d’allò que entenem per educació, i al mateix temps evidència una desresponsabilització com a comunitat respecte a l’educació de tots els nens i totes les nenes que formen part d’aquesta.

A d’altres societats, tanmateix,  existeixen pràctiques i agents que denoten que l’educació dels nens i nenes de la mateixa és quelcom que afecta a tots i totes les persones adultes de la comunitat. Al Senegal, per exemple, els membres adults es senten responsables de l’educació de qualsevol menor de la seva comunitat i aquests darrers fiquen el terme Papa davant el nom de tots els adults. D’igual manera, la figura de l'ancià –en comptes de ser allunyada, o relegada a un estil de “vida ociós” com succeeix a la nostra societat – acostuma a ser una figura respectada a societats com ara les del Magreb, l’Índia i/o Àfrica, així com se’ls consulta i té en compte a l’hora de prendre decisions.

La preocupació per l’educació dels fills i filles pensem que és un tema comú que preocupa a tots els veïns i totes les veïnes, independentment dels seus orígens, però sovint no hem habilitat un espai per a que les persones arribades amb la immigració –més enllà d’adaptar-se als itineraris i maneres de fer establertes per als seus fills i filles aquí- puguin tenir un paper actiu en l’àmbit escolar i extraescolar a partir de la posada en valor dels seus coneixements, i de valors que són importants als seus països d’origen, però que possiblement també hauríem de ser-ho aquí.

Posar en valor les competències i valors de les persones arribades amb la immigració en l'àmbit educatiu-.

La manera de treballar de Cooperació Activa s’emmarca dins del desenvolupament comunitari, i en relació a aquest, a Catalunya treballem per a identificar i ficar en valor les competències -en aquest cas- de la població d’origen immigrant per a ficar-les al servei de la resta de veïnes i veïnes dels municipis d’acollida, millorant així la cohesió social i afavorint la creació d'un espai que ajudi a que les persones arribades amb la immigració puguin tenir un rol més pro-actiu en el seu propi procés d'integració i normalització en el context d'acollida.

A “l’Aula intercultural: la comunitat educa”, en aquesta línia, hem habilitat un espai per a que persones arribades amb la immigració puguin tenir un paper més actiu com agents educatius de tots els nens i nenes de la comunitat, i així anar trencant una mena de barrera on, una part important dels valors de la població d’origen immigrant es deriven a l’espai privat (i aquí podríem ficar també espais com ara mesquites i centres evangelistes que compleixen aquest rol a moltes comunitats llatines i islàmiques), i de la resta s’ en ocupen a l’escola, a les AMPES i les seves activitats extraescolars i/o a espais educatius informals que - sense implicar a la població d'origen immigrant- no atenen transversalment a aquesta pluralitat cultural en que viuen el conjunt de menors que eduquen amb les seves activitats.

Amb aquest projecte, a banda de desmentir els estereotips eixistents sobre la manca de preocupació de la població immigrant en la educació dels seus fills –mostrant que hi ha moltes coses que podem aprendre i incorporar d’altres contextos socioculturals-   hem anat implicant a aquesta a través d’activitats transversals –proposades i implementades per persones d'aquest col·lectiu- destinades a tots els nens i nenes de la ciutat d'Amposta.

D'una banda, en aquest espai fem activitats tranversals com ara repàs escolar per a laumnes de primària treballant conjuntament amb les famílies que tenen dificultats en ajudar als seus fills en aquestes tasques (per a tots i totes les nenes, si bé prioritzem la manca de recursos i dificultats afegides com el coneixement de la llengua), tallers de cuina per a nenes i nenes dirigits a qualsevol família que vulgui participar -ficant en valor plats fets per pares/mares arribats amb la immigració-, activitats i xerrades a centres escolars, tallers per a pares/mares per millorar el coneixement del sistema escolar i seguiment del rendiment acadèmic dels seus fills, així com el cicle “comunitat i valors” amb tota una sèrie de tallers sobre temes que tenen a veure amb valors arrelats als seus països d’origen, però que podem considerar universals perquè creiem són bons per a la educació dels nostres fills i filles.

Que el fet migratori és una realitat amb una afectació important al nostre entorn quotidià és quelcom que experimentem de manera destacada quan esperem als nostres fills i filles a la porta dels centres escolars on estudien.  

Factors demogràfics -edat de la població d’origen estranger- i actituds reproductives -nombre de fills per família- influeixen en que hi hagi un alt percentatge de nens i nenes escolaritzades d’origen immigrant, malgrat que sovint aquest número estadísticament quedi amagat en tenir la majoria d’aquests nens i nenes nascuts i nascudes a les Terres de l’Ebre nacionalitat espanyola.

La diversitat és un fet normal de la societat catalana i també ho ha de ser a l’escola. Per això és fonamental que entrin també als centres escolars referents propers al context quotidià en el qual viuen aquests nens i nenes, per a que vegin que allò que succeeix a casa seva –valors i educació familiar que reben- és tant legítim com el que succeeix  a la casa de  qualsevol  altre nen o nena.

Amb afinitat amb aquestes idees, des de l’Escola Soriano Montagut d’Amposta van convidar a Cooperació Activa ONGD a que els nostres voluntaris i les nostres voluntàries participessin amb els nens i nenes de 5è i 6è a la Setmana cultural organitzada per aquest centre.

Vam aprofitar l’ocasió per a fer visible la diversitat cultural existent a Amposta a través de voluntaris arribats a Amposta de països com ara Pakistan, Índia, Marroc i/o Senegal, els quals, d’una banda, introduïren als i les alumnes en aspectes socioculturals propis dels seus països d’origen i, d’altra banda, tot ficant en valor tradicions pròpies d’aquests, realitzaren diferents tallers lúdics.

Henna, cuines del món, criquet, Mandhi, pintures de sorra del Senegal, entre d’altres, van ser alguns d’aquests tallers, però més important que això va ser aquest protagonisme i normalitat amb la que els nostres voluntaris i les nostres voluntàries van poder entrar a l’escola per educar i divertir  als nens i nenes amb allò que poden i saben fer: sense necessitat d’adjectius.

Sant Jordi és sense dubte la diada més popular i festiva de Catalunya. Tot i no ser una data assenyalada al calendari com a no laboral, agrada i participa tothom, omplint-se de gent els carrers de les poblacions catalanes.

A Amposta es celebra de manera bastant singular: es concentren totes les parades a la plaça del Castell, únicament poden vendre llibres i roses els professionals del sector i, a més, entre les entitats amb estands hi ha un alt percentatge que està allà en representació de partits polítics.

Pensem que això fa de la diada de Sant Jordi d’Amposta un esdeveniment contingut, que traeix el seu sentit popular. Volem que els carrers s’omplin de llibres i roses, i que l’ambient de Sant Jordi es contagi a tots els racons de la ciutat.

L’Associació de veïns l’Acollidora treballa desinteressadament des de fa molts anys per conservar, apropar i difondre les tradicions a tots i totes els veïns i veïnes del barri. Coincidint amb aquests objectius, des de Cooperació Activa ONGD i la resta d’entitat que recolzem el projecte Tots i totes som veïns i veïnes, tots i totes fem Amposta, vam acompanyar aquesta entitat veïnal instal·lant diverses carpes al barri on, a més de llibres d’intercanvi i roses, voluntaris del projecte oferien te i pastes (elaborats segons la tradició del Magreb) als passejants, així com tallers de Henna i puntures de sorra del Senegal per als nens i nenes del barri.

Tot un èxit que, a banda de contribuir a millorar la cohesió social al barri, pensem ha permès retornar –en el seu sentit ampli- aquesta dimensió popular a la diada de Sant Jordi fent partícips a tots i totes els veïns i veïnes.   

La millor manera d’aprendre una llengua és parlant-la. Amb aquesta premissa, la Coordinadora d’Entitats per la llengua catalana (CAL), ha dissenyat els programes junts (iniciació) i xerrem (conversa) per a desenvolupar les competències orals de les persones interessades en aprendre català i  promoure el seu ús social.

Des de l’any 2013, Cooperació Activa ONGD i la Federació d’Amposta d’Associacions de veïns (FAAV) estan implementant a Amposta aquests dos recursos, i atenent al nombre de voluntaris i usuaris implicats, amb bastant d’èxit.

Un màxim de cinc persones formen un grup, tutelat per un/a voluntari/ia que s’ocupa dinamitzar-lo i aclarir dubtes.  Allò més important, segons la Paola, voluntària d’origen colombià i coordinadora a Amposta dels programes d’acollida de Cooperació Activa ONGD, és que es parli el màxim de temps en català, els participants repeteixin allò que els costa aprendre  i, sobre tot, que s’ho passin bé mentre practiquen.

L’activitat forma part del projecte “Tots i totes son veïns i veïnes, tots i totes fem Amposta!, que compta amb la col·laboració de l’Obra Social la Caixa, i hi ha implicats 11 voluntaris/ies  –vinguts de diferents poblacions ebrenques, com ara Deltebre, Santa Bàrbara, l’Aldea i/o Tortosa- i més de quaranta participants, principalment dones arribades a través de reagrupació familiar.

El format i dinàmica d’aquests tallers afavoreix, a més, la creació de vincles entre els usuaris i els/les voluntaris/ies, que no exerceixen com a mestres, sinó com a veïns i veïnes que dediquen una estona del seu temps a ajudar a d’altres veïns i veïnes a aprendre i practicar català.

El nombre reduït de persones per grup –entre 3 i 5- ajuda a que surtin temes a tractar de manera més natural, afavoreix la confiança entre els seus membres, i a que el lligam entre voluntaris i participants sigui més fort. Les sessions, així, moltes vegades aborden qüestions quotidianes de l’entorn on viuen les persones que formen part del grup, i que treballen en català.

A banda de vocabulari, en aquest espai s’organitzen activitats complementàries com tallers i sortides per conèixer el Delta i la ciutat, així com el funcionament i accés a diferents recursos públics i/o, per exemple, xerrades sobre temes d’interès social i d’altres com ara el moviment veïnal d’Amposta.

Un nou context de la immigració en augment: el reagrupament familiar-.

La permanència a diferents municipis de Catalunya de moltes persones arribades amb la immigració fa que vulguin retrobar-se amb les seves famílies, i refer la seva vida plegats en aquest nou context. La llei d’estrangeria de l’estat espanyol permet –si s’està en situació administrativa regular des de fa més d’un any i es disposa de mitjans econòmics suficients i habitatge adequat- reagrupar als fills/es menors d’edat i parella legal, així com ascendents majors de 65 anys que depenguin econòmicament de la persona que sol·liciti el tràmit.

En el cas dels menors, pares i mares sovint perceben majors possibilitats educatives i de projecció social per als seus fills aquí, aparentment en oferir-se més recursos i oportunitats educatives. Però la realitat del context escolar amb el qual es troben els menors no és gens  fàcil, i aquí volem denunciar que aquest lluny de facilitar-los millors condicions educatives, condemna als seus fills i filles –moltes vegades amb tan sols 6 i/o 7 anys- al fracàs escolar per a la resta de la seva vida acadèmica.

AULA INTERCULTURAL A SALOU-.

Les retallades econòmiques han acabat amb recursos com les aules d’acollida que -fins fa uns anys- servien de transició als menors arribats amb la immigració de cara a la seva incorporació al sistema escolar normalitzat. Els i les Mestres, ara es troben amb que han de gestionar un grup d’unes 25 persones a la seva aula, i a més, han de trobar temps per ajudar a la inserció lingüística i curricular d’aquests nous alumnes reagrupats/des.

El resultat, malgrat l’interès i esforç dels i les mestres, està sent l’aparcament d’aquests nens i nenes, i el seu allunyament del nivell i continguts assolits per la resta de companys i companyes de classe, sense que, per d’altra banda, estiguin avançant gaire en la seva inserció lingüística i sociocultural, en estar privats d’un context d’interacció que afavoreixi ambdues com seria la classe "normal" amb la resta d’alumnes.

Des de COOPERACIÓ ACTIVA-AL CAMP DE TARRAGONA, per mirar de millorar aquesta situació, hem habilitat un espai que anomenem “Aula intercultural” on voluntaris/ies tracten de donar suport personalitzat en el seu aprenentatge del català i el castellà a aquests nens i nenes reagrupats, així com d’acompanyar-los en l’assoliment de continguts instrumentals relacionats amb el seu currículum escolar i d’ajudar-los també a conèixer diferents aspectes del nou context sociocultural on ara viuen.

El projecte va iniciar-se al mes d’octubre, i tenim prop d’una vintena d’alumnes, principalment arribats del Senegal, però també de la República Dominicana i el Pakistan. Els avenços detectats amb els nens i nenes és notable, principalment, perquè mostren molt d’interès per aprendre, ja que havíem estat literalment “aparcats” als centres escolars on estudien, i ara s’ il·lusionen treballant tota mena de continguts acadèmics -matemàtiques, llengua, etc-  i, fins i tot, ens demanen que els fiquem deures.

L’ESCOLA DISCRIMINATÒRIA I EXCLOENT-.  

Davant d’això hem de ser molt crítics, ja que si bé entenem que no és responsabilitat dels/les mestres, ja que no disposen de més recursos, si  ho és de l’administració i el sistema escolar trobar una solució. S’està minant l’autoestima d’aquests nens i nenes, ja que són conscients del tracte diferenciat que reben a classe respecte a la resta de companys/es, i sovint se’ls deixa sense objectius escolars, factor que dificulta pedagògicament la seva posterior normalització acadèmica.

Se’ls manen deures com ara pintar o fer fitxes molt per sota el seu nivell acadèmic actual, sense que existeixi un programa clar a assolir i tingui en compte la seva posterior incorporació amb èxit als programes normalitzats que realitzen els seus companys i companyes. Vist així, raons econòmiques al marge, el sistema educatiu –al menys a Salou, que és on treballem més aquest àmbit- és discriminatori i els aboca al fracàs escolar des de la seva mateixa arribada al municipi.

Per això trobem adient aclarir fora del vocabulari a l’ús, que com a ONGD no treballem amb nens i nenes en risc d’exclusió social, sinó amb nens i nenes amb molt de potencial, creatius i que mostren entusiasme per aprendre, als quals el sistema escolar al municipi de Salou ha exclòs, però que amb un mínim de reforç són acadèmicament tant o més brillants que els altres.

En el marc de l’escola de llengües i cultures de les Terres de l’Ebre, que forma part del projecte Tots i totes som veïns i veïnes, tots i totes fem Amposta, duem a terme diversos tallers i cursos per a veïns i veïnes on persones que tenen com a llengua materna el panjabi, l’àrab i/o l’anglès i el francès, ensenyen aquestes llengües a d’altres veïns i veïnes i a nenes i nenes de primària.

L’escola serveix per a ficar en valor aquestes competències lingüístiques i socioculturals de persones arribades amb la immigració, i ficar-les al servei del conjunt de la ciutadania. Existeixen llengües, però, que no capten tant l’atenció dels veïns i veïnes, i que no donen peu a la realització de mòduls trimestrals, però que tenen un nombre important de parlants a Catalunya, i de les que sovint –en no ser oficials als seus països- desconeixem gairebé tot.

Aquest seria el cas de l’Amazic –que parla el 80% de la població marroquina resident a Catalunya, així com persones vingudes d’altres països com ara Algèria, Mali, Níger, etc- el Panjabi –que parla els gruix més important de persones de les comunitats del Pakistan i l’Índia residents a Catalunya-, el wòlof –llengua franca inter-ètnica al Senegal, Gàmbia i Mauritània- i/o el guaraní, llengua materna majoritària de la comunitat Paraguaya i també parlada a Brasil, Bolívia i/o Argentina, i que és un exemple d’una llengua viva a Amèrica, amb molt de reconeixement, i que no ha quedat eclipsada per la presència colonial del castellà.

Per parlar-nos d’aquestes llengües, hem organitzat un cicle de xerrades sobre llengües i cultures dels món, on cada mes tindrem un ponent que cercarà d’apropar-nos a la realitat social de les mateixes als seus països d’origen, així com sobre aspectes de les comunitats que la tenen com a llengua materna i resideixen a Catalunya.

El mes de març el dedicarem a l’Amazic, de la mà de Munir, amb una àmplia experiència com a mediador cultural a l’Ajuntament de Tarragona, membre d’aquesta comunitat i referent de la mateixa a la demarcació de Tarragona. A l’abril tindrem a Mactar Thiam, col·laborador habitual de la nostra entitat i que ara està fent el seu doctorat a la universitat de Paris, on precisament està fent la seva teis doctoral sobre l’aprenentatge i transmissió de les llengües maternes. Al maig tocarà el torn al Panjabi, de la mà de la mediadora cultural Jasbir Bassi, Índia d’origen i referent comunitari a la ciutat d’Amposta. Mentre que al juny tocarà el torn a la llengua Guaraní.

Una bona oportunitat per conèixer una mica més dels nostres veïns i veïnes, de la mà de persones que coneixen bé també la societat catalana, i poden ajudar-nos a establir moltes semblances i a trencar molts estereotips sobre aquestes comunitats, que sovint queden eclipsades pel llegat colonial que va imposar les seves actuals llengües oficials als seus països d’origen.

Divendres passat els 26 nens i nenes que van venir amb les seves famílies a participar de les activitats de l’espai cuines del món en família -que organitzem en el marc del projecte Tots i totes som veïns i veïnes, tots i totes fem Amposta!, i que compta amb la col·laboració de l’Obra social la Caixa- van aprendre a fer la tradicional mona de Pasqua.

Habitualment els tallers es dediquen a cuines tradicionals d’altres països a les que ens donen accés voluntaris/ies arribats a Amposta de la mà de les migracions. Aquesta vegada, però, per consens es va decidir que tocava aprendre a fer la mona ja que, d’una banda hi ha nens i nenes que freqüenten les nostres activitats i són nascuts a Terres de l’Ebre -en tenir famílies d’origen immigrant- però desconeixen o no participen d’aquesta tradició, i d’altra banda, perquè d’altres famílies van oferir-se a que els seus fills i filles participessin dins d’aquest espai de cuines del món i a compartir aquest costum català amb totes les persones interessades.

En acollir més persones de les inicialment previstes vam haver d'improvisar i repartir-nos les racions. El resultat, però, va ser d’un gran nivell, amb mini-mones d’allò més suggerents estèticament, i encara molt més riques. Per llepar-se els dits!

Des de Cooperació Activa ONGD treballem conjuntament amb la Federació d’Amposta d’Associacions de veïns en el Servei d’Atenció al veí que aquesta darrera entitat ofereix tots els dimarts i dijous de 18 a 20 hores, al local de l’Edifici Terres de l’Ebre, i que esta dirigit a qualsevol veí i/o veïna.

La nostra funció en aquest servei consisteix en assessorar en matèries especifiques del col·lectiu immigrant, com ara estrangeria, així com desenvolupar tasques de mediació amb el mateix respecte al funcionament i ús de recursos universals. L’assessorament específic en matèria d’estrangeria el donem tots els dilluns de 17 a 20 hores, o bé qualsevol altre dia de la setmana amb cita prèvia.

La proposta inicial és la de normalitzar aquest servei adaptant-lo a les necessitats del conjunt de la ciutadania, incorporant necessitats especifiques –com aquesta d’estrangeria- dels nous veïns i veïnes arribats amb la immigració, però alhora fent-los partícips –com a una/a veí/na més- dels recursos, vies d’accés i reclamació que existeixen per al conjunt de la ciutadania.

El BALANÇ està sent MOLT POSITIU, comprovant que hi ha un MAJOR PERCENTATGE DE DEMANDES RELACIONADES AMB NECESSITATS DE SERVEIS UNIVERSALS als que per diferents motius –desconeixement, barreres lingüístiques, etc-  no accedien, o bé no amb prou coneixement i eficàcia, aquests nous veïns i veïnes arribades amb la immigració a la ciutat d’Amposta.

El tema on s’ha intervingut més –amb un 39,3%- tindria a veure amb l’ACLARACIÓ DE NOTES INFORMATIVES VINCULADES AMB ELS CENTRES ESCOLARS on estudien els seus fills i filles, en part degut a la utilització per part d’aquestes famílies d’altres recursos de la nostra entitat, com el d’ACOMPANYAMENT ESCOLAR, que implica un treball directe amb les famílies i seguiment de l’evolució del rendiment escolar dels nens i nenes que estudien primària i participen en el mateix.

El segon àmbit –amb un 23,6%-tindria a veure amb la DEMANDA SOBRE TRÀMITS ADMINISTRATIUS DE CAIRE GENERAL, com ara obtenció de diferents certificats –de l’INSS, SEPE, vida laboral, etc- que habitualment els demanen diferents administracions per tramitar diferents ajudes socials, així com d’altres més específic com ara l’accés a l’empadronament i al servei de justícia gratuïta del Col·legi d’Advocats.

Quant a aquest primer, ACCÉS A L’EMPADRONAMENT, destacar que hem rebut un nombre important de casos als quals se’ls estava dificultant i/o endarrerint a l’Ajuntament d’Amposta aquest tràmit, sense que hi hagués causa justificada per a fer-ho. Així, ens hem trobat amb baixes del padró dubtoses des del procediment administratiu, i excessos de controls en els quals es requeria documentació que no es obligatòria per a realitzar aquest tràmit.

Vam oferir a l’Ajuntament d’Amposta la necessitat de realitzar una reunió entre els tècnics municipals, la Policia local –que participa d’aquests tràmits de control-, la nostra entitat i representants del col·lectiu immigrant i entitats que els agrupen. La intenció era aclarir totes les situacions que ens estàvem trobant, tant de cara a un sector important del col·lectiu immigrant que percep en aquesta situació discriminació, com per part de la pròpia administració que té l’oportunitat de presentar la legalitat (o no) de tot el procediment administratiu i de control que estableix a Amposta. Des de la regidoria de Governació es va declinar aquest oferiment.

La situació, al mes de març, continua estancada. Entre d’altres situacions detectades trobem que s’han donat de baixa persones que tenien habitatge en propietat i permís de residència de llarga durada, i als que argumentant que la Policia local s’havia personat varies vegades al seu habitatge i no hi havia ningú han donat de baixa. Aclarir que les persones amb permís de residència temporal han de renovar el padró cada dos anys obligatòriament, mentre que els de llarga durada no. Si bé l’administració –principalment a través de l’INE- pot establir els procediments que consideri adients per comprovar que el padró municipal s’ajusta a la realitat.

Ens troben també amb que moltes famílies resideixen a Amposta, però un dels seus membres, habitualment l’home, marxa temporalment a d’altres zones per treballar: tres mesos a Andalusia per treballar l’oliva, o Terres de l’Ebre la Taronja, etc. La família continua vivint a Amposta, i aquestes persones tornen quant acaben aquestes feines temporals, trobant-se sovint amb baixes del padró, i impediments per a tornar-se a empadronar, amb suggeriments com que s’empadronin en aquestes poblacions on han anat a treballar. Quelcom que si fessin comportaria, per exemple, el no accés a ajudes socials a Catalunya, ja que es demana un temps mínim d’estada continuada de dos anys.

El tercer eix de temes tractats –amb un 15,7%- té a veure amb l’ASSESSORAMENT EN MATÈRIA D’ESTRANGERIA, on un dels nostres tècnics especialitzats en estrangeria assessora sobre el procediments i tràmits, atenent la integralitat del procés que implica diverses administracions: ajuntaments, generalitat de Catalunya, estat i les pròpies administracions del país d’origen del usuari. En general la coordinació del nostre servei amb les administracions implicades ha funcionat bé, i no hem detectat incidències destacades, centrant-nos més en aquest assessorament i acompanyament integral.

Un quart eix important desenvolupat pel servei -12,2%- té a veure amb l’ACOMPANYAMENT-MEDIACIÓ USUARIS DAVANT ALTRES ENTITATS, SERVEIS I/O ADMINISTRACIONS, com ara centres sanitaris, habitatge o àmbit laboral, principalment facilitant la traducció lingüística a través dels mediadors culturals que –dins del projecte Tots i totes som veïns i veïnes, tots i totes fem Amposta!, que compta amb la col·laboració de l’obra Social la Caixa- la nostra entitat posa gratuïtament al servei de qualsevol usuari i/o entitat que ho necessiti.

L’ASSESSORAMENT JURÍDIC EN D’ALTRES ASPECTES DIFERENTS ALS DE L’ÀMBIT DE L’ESTRANGERIA ha estat -amb un 9,2%- el darrer i cinquè eix de treball atès pel nostre servei d’Atenció al veí. Una part important d’aquests temes han tingut a veure amb habitatge, consum (reclamacions) i mediació-acompanyament en tràmits judicials iniciats on hi havia implicats d’altres advocats (àmbit familiar, laboral, etc.).

Un aspecte important a destacar en el funcionament d’aquest SERVEI D’ATENCIÓ AL VEÍ ha estat la manca del col·laboració dels diferents serveis de l’Ajuntament d’Amposta, i l’animadversió vers la feina que desenvolupem, pressionant a molts dels nostres usuaris/ies que havien acudit a nosaltres perquè s’havien trobat amb problemes davant l’ajuntament, i als quals se’ls ha recomanat no utilitzar-lo, ja que els podia perjudicar. Una situació que fins i tot ha portat a mobilitzar persones de la comunitat d’origen d’aquests usuaris per a que parlessin amb ells i desistissin.

Al respecte, ja vam fer una instancia notificant que això hauria de comportar l’obertura d’expedients en aquells casos on un tècnic a facilitat dades d’usuaris particulars, ja que es viola el secret d’anonimat. També ens hem assabentat que en casos de violència de gènere i/o simplement demandes de separació on, des de serveis socials de l’Ajuntament d’Amposta, s’utilitzen com a mediadors persones de la mateixa comunitat. Un fet que sovint suposa una pressió afegida per aquestes dones que veuen contrariada la seva intenció inicial per part d’aquests membres de la seva comunitat d’origen. Pensem que s’haurien d’utilitzar els recursos professionals habilitats per aquests àmbits, i mai aquest procediment que sovint culpabilitza les víctimes.   

A l’era de les noves tecnologies sembla que tot ha d’anar abocat vers l’espectacularització. Hem de donar-nos a conèixer als mitjans i les xarxes socials, trobar finançament atenent el ressò mediàtic que assolim i la implicació de col·laboradors que volen que formem part de la seva línia de responsabilitat social, o simplement esdevenir un element més de les seves estratègies de màrqueting social.

Front tot això, un home, en Jordi Esteban, acompanyat de la seva família i fent ús principalment de la paraula per ajudar a d’altres persones a aprendre i parlar català, va recorrent Catalunya poble a poble per donar a conèixer els programes junts i xerrem, i formar als voluntaris que en volen formar part.

L’equip de voluntaris de cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre hem tingut l’honor d’escoltar-lo i utilitzar els seus materials. Desprèn passió parlant de la llengua catalana i de com i perquè ha confeccionat els materials dels programes junts i xerrem. I, a resultes d’això, sempre aconsegueix captivar-nos. Quelcom que es transmet als seus materials.

Dit això, afegir que ens sentim molt honrats que baixés a Amposta un cop més aquest 21 de març a formar als voluntaris i voluntàries. Primer de tot per que aprenem molt d’ell, però principalment per tenir-lo a ell i la seva família amb nosaltres, fent-nos passar una estona entranyable escoltant-lo parlar amb passió d’una feina en la que creu.

Cercarem de mantenir la màgia que forma part dels materials, i la seva passió pel català amb els xerraires que vulguin apropar-se als nostres tallers, conscients que més enllà d’aprendre a utilitzar català, allò que estem construint són vincles entre persones, passant una bona estona, rient i aprenent dels altres i nosaltres mateixos amb les paraules que ens ha ajudat a destapar.