Blog (39)
En este grupo de trabajo gestionamos el portal de Cooperació Activa. La labor de gestión incluye entre otras cosas dotar de contenido al sitio web, tanto en lo referente a nuestra organización como a determinados eventos que podamos desarrollar.
ADECUACIÓN EQUIPACIÓN ECOLE ELEMENTAIRE DE DIAWRÉ KOUTA (SENEGAL)
Escrito por Toni Rubí
ÁMBITO DE ACTUACIÓN Y JUSTIFICACIÓN DE LA NECESIDAD
Dentro del núcleo de Diawré Kouta dentro del municipio de Touba Mboul, donde se centra este proyecto, y en el cual se ha constituido una entidad vecinal desde la que se llevan a cabo varios programas de desarrollo local, cooperativas productivas, y dónde también hay desplegados un equipo de jóvenes maestros rurales que además de su tarea a la Ecole Elementaire de Diawré Kouta colaboran también en la dinamización de estas entidades vecinales y ejecución de proyectos de desarrollo.
En el ámbito rural los últimos años el estado del Senegal ha hecho un importante esfuerzo para asegurar el acceso en la educación primaria y con esto reducir el número de personas no alfabetizadas, que al 2009 era de casi el 50%, y de un casi 70% en el caso de las mujeres.
Se han construido módulos muchos básicos, con pupitres y una pizarra, y poco más (no hay electricidad, ni recursos pedagógicos como por ejemplo una biblioteca y los niños y niñas tampoco acostumbran a tener materiales básicos como libros de texto) y han desplazado allá equipos de 3 o 4 maestros.
Estos últimos, como en este caso, han llevado una importante tarea de sensibilización con la población para tratar de conseguir que las familias suelten a los/las sedes/ve hijos/se en el colegio, y con los menores de entre 6 y 12 años, han logrado una tasa de escolarización de sobre el 90%, que permite menguar mucho el alto índice de analfabetismo existente a la zona.
Además, también han trabajado para implicar las familias en el funcionamiento de la escuela, creando un tipo de AMPA que intenta mancomunar el acceso a material escolar y fomentar otras actividades como por ejemplo refuerzo escolar, así como implicar a los alumnos y sus familias a la gestión de la escuela a través de la creación de los gobiernos escolares.
Ahora bien, nos encontramos que estas iniciativas a menudo tienen las limitaciones tanto de la disponibilidad de recursos como de las características de la distribución demográfica de la población. Ir a la escuela implica a menudo largos desplazamientos, motivo por el cual dan clases 9 intensivas, es decir, solo por la mañana, aunque esto dificulte el acceso a actividades extraescolares y/o de refuerzo escolar.
Por un lado, con este proyecto y la implicación de los maestros y los Padres y Madres de los Alumnos, queremos mejorar las actuales condiciones de la equipación, para que la escuela sea un espacio más seguro y acogedor –valla alrededor del colegio y letrinas- por los niños y niñas, y por otro lado, habilitando un servicio de comedor escolar durante todo el curso –además de garantizar una dieta equilibrada- permitir a los niños y niñas #quedar a mediodía y acceder a actividades extraescolares por la tarde adaptadas a sus necesidades.
BENEFICIARIOS
La población del núcleo de intervención, Diawré (unos 700 habitantes), forma parte del municipio de ToubaMboul (Departemnt de Mbacke-Región de Diourbel) con una población de unos 16000 habitantes y es una de las más pobres del Senegal y, en el supuesto de que nos ocupa, cuenta con carencia de infraestructuras básicas como por ejemplo acceso por carretera, electricidad y/o agua corriente. Vive casi exclusivamente de los cultivos posibles gracias a las lluvias de los 3 meses de verano.
Esto comporta que la mayoría de los padres y madres casi no dispongan de dinero en efectivo para adquirir los materiales básicos que requieren los niños y niñas, o incluso –más allá del ámbito estrictamente educativo- los envíen en la escuela en un alto porcentaje sin almorzar y/o habiendo tomado únicamente café (es habitual dar café a los niños y niñas a partir de los 3 años).
Los beneficiarios del proyecto son todos y todas los/las alumnas de este centro de primaria, que acogerá unos 110 niños/nes entre 6 y 12 años durante el curso 2016-17.Especialmente, en cuanto al comedor escolar, más allá que los alumnos estén más cerca o lejos del centro, con este servicio queremos contribuir a que los menores tengan acceso a una dieta equilibrada, especialmente deficiente en proteínas (que puede #corregir, añadiendo a los alimentos principales que consumen una vez en la semana al menos huevos y/o carne de pollo) y también garantizar una comida mínima para almuerzo como puede ser benye (un dulce local) y un vaso de leche.
DESCRIPCIÓN DE LAS ACTIVIDADES IMPLEMENTADAS
1-MUR ALREDEDOR DEL CENTRO ESCOLAR:
Desde hace cuatro años, que estamos en contacto con los maestros del Ecole Elementaire de Diwré Kouta, nos enseñan situaciones donde los niños y niñas tienen que #apartar cuando pasan por el medio del patio los animales –ovejas y vacas- cuánto vuelven de pacer. Se limitó al 2014 con árboles el espacio, pero los animales acabaron para romper las protecciones. Además, a menudo, al pasar fan sus necesidades, y el espacio deja de ser lo más adecuado para el recreo de los niños y las niñas.
Para evitar esta situación queremos construir un muro alrededor del centro escolar. Esto, además de garantizar estas condicionas de seguridad e higiénicas, tiene que permitir poder mejorar el espacio dentro de estos muros, volviendo a plantar árboles, y o delimitando zonas para la práctica de deportes y/u otras actividades escolares.
2-HABILITAR UN SERVICIO DE COMEDOR ESCOLAR:
Una de las aulas –la más antigua- está actualmente en desuso, y queremos rehabilitarla como comedor escolar. Comprar los enseres necesarios, e implementar un servicio de comedor escolar durante todo el año.
Por un lado, con el comedor escolar facilitamos que los niños y niñas puedan participar de actividades extra y escolar por la tarde, y por otro lado, que tengan una aportación nutricional equilibrada.
Principalmente hay una carencia de proteínas, puesto que comen muchos platos principalmente con base de arroz y algo de verduras, y casi nunca carne y muy pocas veces huevos.
Con el apoyo de una nutricionista que ha estado en la zona –y que trabaja de profesora de nutrición en la Escuela de enfermería de la Unviersitat Rovira y Virgilio- elaboraremos un menú adaptado a los platos y alimentos accesibles y asequibles en la zona, para garantizar este equilibrio nutricional durante todo el curso escolar, que acostumbra a ser también aquel con el cual los familiares cuentan con menos recursos.
Esto, creemos que también reforzará las campañas de sensibilización de los maestros contra el absentismo, pues además de estudiar los niños y niñas comen en la escuela, y los pares/madres lo valoran muy positivamente. La implementación de este servicio de comedor 15 escolar será de dos días semanales –martes y jueves- para facilitar la conciliación de la escolarización de los menores y contribución con su unidad doméstica.
3-ADECUACIÓN Y REHABILITACIÓN DE LAS AULAS:
Las aulas, desde su construcción, no han recibido ningún tipo de mantenimiento. Necesitan una mano de pintura, y volver a tapar los hoyos dentro de las aulas. Es importante que los niños y niñas vean que el espacio donde trabajen está limpio, y tengan cura de él.
4-REHABILITAR LAS LETRINAS DEL COLEGIO:
Las letrinas actuales están en muy mal sido, y ni tanto solo tienen puertas. Por lo tanto, es como si no estuvieran y, principalmente las niñas, tienen que ir a casas vecinas para ir al lavabo. Se trata de meter un pequeño muro ante las letrinas, reformar dos; una para niñas y otra para niñas, y meter las puertas para garantizar la pertinente intimidad.
2015 - PROYECTO RADIO COMUNITARIA EN SAINT MICHELL DE L’ATTALAYE (HAITÍ)
Escrito por Toni Rubí
PRESENTACIÓN
La FUNDACIÓN EPHATA es una organización sin ánimo de lucro con el objetivo principal de contribuir al desarrollo y empoderamiento del ser humano dentro de su totalidad. Tenemos la intención de promover, al servicio de cada ciudadano a través del mundo, la libertad de conciencia y la dignidad de la persona, la difusión de la cultura y la educación, el estado de derecho, la justicia social, el diálogo social, los derechos, deberes y solidaridad fundamentales, la igualdad, la fraternidad, la protección del medioambiente y la naturaleza, la responsabilidad individual y el empoderamiento de la familia. Así como el empoderamiento de la mujer y derechos de la infancia.
COOPERACIÓ ACTIVA ONGD tiene como visión difundir una nueva concepción del desarrollo y la cooperación centrada en las relaciones humanas: frente a una visión clásica de la cooperación que proyecta asimétricamente sobre otras sociedades sus valores y su mundo, Cooperació Activa ONGD fomenta otra manera de hacer basada en la reciprocidad, la empatía, y el establecimiento de vínculos entre todas las sociedades, aprendiendo unas de otras.
Pretendemos a través de nuestras intervenciones, desde el respeto a la diversidad sociocultural y ecológica, fomentar la creación de oportunidades de desarrollo personal y social a partir del encuentro, intercambio y colaboración entre personas.
JUSTIFICACIÓN
San Miguel de la Atalaya (en francés Saint Michel de l'Attalaye; en criollo haitiano Sen Michèl Latalay) es una ciudad de Haití, en el departamento del Artibonito, en el municipio de Marmelade. La ciudad posee una población de 136.876 habitantes, según una estimación del 2009. Se encuentra un núcleo demográfico numeroso, en su mayoría jóvenes y adolescentes, los cuales tienen problemas de escolarización.
En dicha zona, como en otras, los adolescentes y jóvenes viven una realidad sociocultural en decadencia. Caracterizada por la deserción estudiantil, la drogadicción, la violencia, el consumo desmedido.
Sería muy ambicioso proponerse “solucionar” estos problemas; lo que el proyecto busca es comprometerse con esta realidad, no ser ajenos a ella. Creemos que para ello es necesario la participación de todos los involucrados, por eso se buscó un espacio en donde esto pudiera realizarse, de una forma entretenida, alegre y reflexiva al mismo tiempo.
MISIÓN
La radio comunitaria pretende ser un servicio de comunicación social, sin fines de lucro. Busca apoyar la participación y la organización de la zona, especialmente de los adolescentes y jóvenes. Que los mismos puedan desarrollar actividades y sentirse apoyados, que puedan informarse objetivamente y formarse dinámicamente.
Nos dirigimos hacia adolescentes y jóvenes, en especial a los más pobres, intentando ser un agente de cambio en la sociedad.
Se procura lograr que este servicio pueda interactuar con la gente y su entorno, promoviendo actividades deportivas, culturales, sociales. Además de crear talleres de interés común, e informarse con la máxima objetividad. Crear un espacio para la difusión de actividades, novedades, documentos y temas propios de la zona.
BENEFICIARIOS
Todas aquellas organizaciones sociales, culturales, educativas, deportivas, donde estén involucrados los adolescentes y jóvenes de la zona. Ya que serán promovidos y los usuarios podrán sentirse acompañados, invitados o motivados para el desarrollo de una actividad en especial, formándose con valores que permiten un mejor desarrollo social.
OBJETIVOS
- Reunir, unificar y promover organizaciones sociales que se enmarquen dentro de una misma actividad.
En la zona se fomentarán organizaciones sociales, culturales y deportivas que realizarán diferentes actividades destinadas a adolescentes y jóvenes, siendo ellas promovidas y conocidas en el entorno, debido a sus recursos económicos; surge la idea de coordinar y aunar esfuerzos para la motivación de las actividades y la incorporación de nuevas personas.
- Crear y difundir espacios de formación destinados a los adolescentes y jóvenes.
En un contexto de deserción estudiantil, en una cultura donde minorizar el rendimiento curricular es promovido y premiado por los mismos adolescentes y jóvenes, de formación poco acompañada y a veces mal proporcionada, es que queremos llegar a los adolescentes y jóvenes para darles herramientas de formación y promoción, creando talleres de interés común, espacios donde el adolescente y el joven se pueda expresar libre y respetuosamente, con un sentido de compromiso social, estableciendo espacios, talleres, clases de formación humana.
- Acercar a los adolescentes y jóvenes espacios recreativos donde puedan ser partícipes.
El ocio es necesario ya que de ahí se desprende la reflexión y la experiencia, lo cual nos deja crecer y crear conceptos e ideas, pero debe ser guiado ya que un mal uso del ocio deriva en mal uso de nuestras vidas como; drogadicción, consumo deliberado de cosas sin sentido ni contenido, un abandono de objetivos y metas.
Es necesario despertar en el adolescente y joven, un espacio para reflexionar, para entretenerse, un espacio necesario para crecer.
PLAN DE EJECUCIÓN
La radio es apoyada por dos organizaciones sin fines de lucro: COOPERACIÓ ACTIVA ONGD (España) y FUNDACIÓN EPHATA (Canada-Haití), ambas reconocidas por sus correspondientes gobiernos.
Este emprendimiento es llevado adelante por jóvenes de la zona. Ellos encaminan el proyecto a través del apoyo de la gente y las organizaciones involucradas.
Ni bien se consigan los recursos económicos para la concretización de la radio comunitaria se solicitará la señal de emisión y el permiso correspondiente para comenzar con la emisión.
La radio emitirá en una señal de Frecuencia Modulada (FM) dado el impacto que tiene esta señal en el público objetivo y en la zona enmarcada.
Para que este proyecto sea una realidad se sugiere un personal de apoyo creado por programadores, locutores, administradores, comunicadores, trabajadores sociales y psicólogos lo que garantiza una óptima organización.
Cooperació Activa ONGD: Nuestros Proyectos de 2015 a 2022
Escrito por Toni Rubí
Cooperació Activa ONGD es una organización sin fines de lucro que se fundó en 1995 con el objetivo de contribuir al desarrollo sostenible y equitativo de las comunidades más vulnerables.
Nuestra misión es promover la cooperación internacional y el desarrollo sostenible a través de proyectos que abordan los desafíos sociales, económicos y ambientales. Nuestra visión es un mundo donde todas las personas tengan acceso a las oportunidades y recursos necesarios.
En las próximas semanas, publicaremos una serie de entradas en nuestro blog que detallarán los proyectos que hemos realizado desde 2015 hasta 2022. Cada entrada se centrará en un año específico y destacará los proyectos que realizamos durante ese año.
Estas entradas proporcionarán una visión detallada de nuestro trabajo, incluyendo los desafíos que enfrentamos, las soluciones que implementamos y los impactos que estos proyectos han tenido en las comunidades con las que trabajamos.
A lo largo de nuestra trayectoria, hemos visto cómo nuestros esfuerzos voluntarios han contribuido a mejorar la vida de las comunidades con las que trabajamos. Cada proyecto que hemos realizado desde 2015 hasta 2022 ha sido un paso más en nuestro camino hacia el desarrollo sostenible y equitativo.
Mirando hacia el futuro, continuaremos con nuestra labor, siempre guiados por nuestra misión y visión. Aunque somos una organización modesta, estamos comprometidos con la causa de hacer del mundo un lugar mejor. Cada pequeña acción cuenta. y, juntos, podemos marcar una gran diferencia.
¿Por qué el acceso a la sanidad es vital para el desarrollo humano?
Escrito por Toni Rubí
La salud es un derecho humano fundamental y una condición indispensable para el desarrollo humano. Sin embargo, millones de personas en el mundo carecen de acceso a servicios de salud esenciales, de calidad y asequibles, lo que afecta gravemente a su bienestar, su dignidad y sus oportunidades de vida.
Según el último informe de la Organización Mundial de la Salud (OMS) y el Banco Mundial1, el avance hacia la cobertura universal de salud se encuentra estancado y más de la mitad de la población mundial no cuenta con servicios sanitarios básicos. Además, dos mil millones de personas enfrentan graves dificultades financieras cuando pagan de su bolsillo los servicios e insumos que necesitan.
Esta situación genera enormes desigualdades entre los países y dentro de ellos, y tiene un impacto negativo en la esperanza de vida, la educación, la productividad, la reducción de la pobreza y la sostenibilidad ambiental. Por ejemplo, la diferencia en la esperanza de vida entre los países más pobres y los más ricos es de 18,1 años1. Las mujeres, los niños, las personas mayores, las personas con discapacidad, las minorías étnicas y los grupos vulnerables son los más afectados por la falta de acceso a la sanidad.
La pandemia de COVID-19 ha evidenciado aún más la urgencia de garantizar el acceso a la sanidad para todas las personas, sin discriminación ni exclusión. La crisis sanitaria ha puesto de manifiesto las debilidades y las brechas de los sistemas de salud en el mundo, y ha amenazado los avances logrados en las últimas décadas en materia de salud y desarrollo. Según la OMS2, la pandemia podría provocar un retroceso de hasta 10 años en los indicadores de salud, como la mortalidad materna e infantil, la vacunación, la nutrición y el control de enfermedades infecciosas y no transmisibles.
Ante este escenario, es imprescindible reforzar el compromiso político y la inversión en los sistemas de salud, con un enfoque de derechos humanos, equidad y solidaridad. La OMS y el Banco Mundial1 proponen cuatro acciones prioritarias para avanzar hacia la cobertura universal de salud:
- Ampliar el paquete de servicios de salud esenciales, que incluya la prevención, el diagnóstico, el tratamiento, la rehabilitación y los cuidados paliativos, así como la atención primaria de salud y la salud mental.
- Aumentar el número y la calidad de los recursos humanos para la salud, especialmente de los enfermeros y profesionales de partería, que son fundamentales para brindar servicios de salud a las poblaciones más necesitadas.
- Reducir el gasto de bolsillo en salud, que es una de las principales causas de empobrecimiento y desprotección social, mediante el fortalecimiento de los mecanismos de financiación y protección social en salud.
- Mejorar la recopilación y el análisis de los datos desglosados por edad, sexo y grupo de ingresos, para identificar las brechas y las necesidades de las poblaciones más desfavorecidas y diseñar políticas y programas basados en la evidencia.
Desde Cooperació Activa ONGD, nos sumamos a este llamado y trabajamos para promover el acceso a la sanidad como un derecho humano y un pilar del desarrollo humano. A través de nuestros proyectos de cooperación internacional, apoyamos a las comunidades más vulnerables en el fortalecimiento de sus capacidades y recursos para mejorar su salud y su calidad de vida. También realizamos acciones de sensibilización y educación intercultural, para concienciar a la sociedad sobre la importancia de la solidaridad y la corresponsabilidad en la construcción de un mundo más justo y saludable.
Vols posar a prova i ampliar els teus coneixements en un ambient cooperatiu mentre coneixes des de dins d’altres cultures?
Vols adquirir experiència en l’àmbit de la cooperació internacional, participant directament amb les comunitats beneficiàries en el disseny i implementació de projectes?
Vols viure una experiència personalment enriquidora alhora que fiques el teu gra de sorra per canviar el món?
Des de Cooperació Activa et convidem a formar part dels nostres projectes de cooperació internacional a través dels camps de treball que juntament amb l’Assotiation pour le developpement de Diawré, duem a terme al Senegal.
A canvi de la teva il·lusió, en reconeixement al teu esforç i implicació per ajudar a construir un món més solidari i just socialment t’oferim l’amistat de tota una comunitat, que ben segur convertiran aquesta experiència en un vincle que t’acompanyarà per sempre.
Àmbits de treball :
Educació en el lleure:
Reforçar entre els nens i nenes de Diawré -d’entre 6 i 12 anys- valors relacionats amb la cooperació i la solidaritat a través de diverses activitats de lleure i esportives, i treballar tasques de suport escolar amb els/les mestres de l'Ecole Elementaire de Diawré.
Sobirania alimentària:
Prospectar la viabilitat de petites cooperatives i explotacions agropecuàries a la zona de Diawré i aldees veïnes que permetin una major producció d’aliments locals, millorant l’accés a aquests entre la població local així com generant d’altres activitats econòmiques i fonts d’ingressos alternatives a les existents.
Prevenció comunitària en l’àmbit sanitari:
Establir un pla de formació conjuntament amb la resta d’agents del territori en l’àmbit comunitari, així com millorar l’atenció i prevenció en els àmbits ginecològic i pediàtric entre les dones i nens i nenes del municipi de Touba Mboul.
Dates:
Estada : Entre el 20 de juliol i el 31 d'agost de 2015.
Nombre màxim de places: 12.
Per reservar la plaça s’haurà de dipositar una fiança de 50 euros.
Requisits i condicions:
Els voluntaris estaran allotjats durant el temps a la "Casa dels mestres". Un equipament molt bàsic que no compta amb llum elèctrica, però si amb dutxes i tot allò logístic que necessitem per l'estada.
Les tasques estan distribuïdes entre dilluns i dijous, podent aprofitar els voluntaris els divendres i cap de setmana per a poder viatjar i conèixer el país.
Es valorarà que es parli francès, si bé no és un requisit imprescindible. Abans de sortir cap al Senegal, a Salou realitzarem unes jornades per a que els voluntaris es puguin familiaritzar amb els projectes, la comunitat on duran a terme la seva tasca, així com aprendre algunes nocions bàsiques de wòlof, la llengua nativa local.
El preu de l’estada és de 250 euros, inclou l’allotjament i els menjars durant el temps d’estada. El 100% d’aquests diners es destinaran a l’execució de projectes relacionats amb els àmbits de treball en els que estiguin implicats els voluntaris.
Diawré:
La comunitat de Diawré vindria a ser una mena de pedania situada dins el municipi de Touba Mboul -si bé allunyada un sis kilòmetres d’aquest centre urbà- i que pertany a la regió senegalesa de Diourbel. Aquest nucli agrupa unes 1000 persones distribuïdes en una mena de cases familiars envoltades per un mur: de palla o de ciment, segons el poder adquisitiu de cada família.
La seva població viu principalment de la ramaderia, i durant una part molt petita de l’any –aprofitant els tres mesos de pluges- practiquen l’agricultura. Vindria a ser com una mena de zona de secà a Catalunya, però sense olivers ni ametllers, on es practica una mena d’economia de subsistència: animals domèstics, corders, cabres i vaques, i agricultura a l’estiu. La majoria de les cases no disposen de d’electricitat, i en aquelles que en tenen, aquesta únicament cobreix la il·luminació i aparells que requereixen baixa potencia energètica.
Association pour le Developpement de Diawré-.
Es tracta d’una entitat creada a l’any 2012 i que reuneix a quasi la majoria de veïns i veïnes d’aquesta població. Desprès d’un llarg procés burocràtic, des de març del 2014, ja es troba legalitzada al registre d’entitats del Senegal i s’han iniciat alguns projectes, com ara la posada en marxa aquest any d’un taller tèxtil comunitari, la rehailitació del Poste de Santé de Diwré, així com totes les actuacions en matèria educativa i sanitària implementades amb els cooperants del Campament de treball del 2014.
S’encarreguen, d’una banda, de diagnosticar quines són les seves mancances, promoure alternatives per solucionar-les i prioritzar els projectes a implementar cada any, i d’altra banda, els membres de l’associació desenvolupen de manera gratuïta totes les tasques que estan al seu abast en el desenvolupament d’aquests projectes, per als quals Cooperació Activa els facilita materials i assessorament tècnic.
Més enllà del campament de treball-.
Es tracta del segon campament de treball en aquesta àrea del Senegal, i més enllà de les activitats previstes per a aquest estiu, la nostra proposta es formar equips de treball per anar implementat projectes relacionats amb aquests àmbits, una vegada finalitzat el campament de treball.
Més informació:
Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.
Mb: 630.831.001
Qui ha de ser el principal agent educador dels nostres infants? La família, l’escola, altres agents especialitzats, tota la comunitat. Aquest es un debat viu a la nostra societat que mostra una fragmentació d’allò que entenem per educació, i al mateix temps evidència una desresponsabilització com a comunitat respecte a l’educació de tots els nens i totes les nenes que formen part d’aquesta.
A d’altres societats, tanmateix, existeixen pràctiques i agents que denoten que l’educació dels nens i nenes de la mateixa és quelcom que afecta a tots i totes les persones adultes de la comunitat. Al Senegal, per exemple, els membres adults es senten responsables de l’educació de qualsevol menor de la seva comunitat i aquests darrers fiquen el terme Papa davant el nom de tots els adults. D’igual manera, la figura de l'ancià –en comptes de ser allunyada, o relegada a un estil de “vida ociós” com succeeix a la nostra societat – acostuma a ser una figura respectada a societats com ara les del Magreb, l’Índia i/o Àfrica, així com se’ls consulta i té en compte a l’hora de prendre decisions.
La preocupació per l’educació dels fills i filles pensem que és un tema comú que preocupa a tots els veïns i totes les veïnes, independentment dels seus orígens, però sovint no hem habilitat un espai per a que les persones arribades amb la immigració –més enllà d’adaptar-se als itineraris i maneres de fer establertes per als seus fills i filles aquí- puguin tenir un paper actiu en l’àmbit escolar i extraescolar a partir de la posada en valor dels seus coneixements, i de valors que són importants als seus països d’origen, però que possiblement també hauríem de ser-ho aquí.
Posar en valor les competències i valors de les persones arribades amb la immigració en l'àmbit educatiu-.
La manera de treballar de Cooperació Activa s’emmarca dins del desenvolupament comunitari, i en relació a aquest, a Catalunya treballem per a identificar i ficar en valor les competències -en aquest cas- de la població d’origen immigrant per a ficar-les al servei de la resta de veïnes i veïnes dels municipis d’acollida, millorant així la cohesió social i afavorint la creació d'un espai que ajudi a que les persones arribades amb la immigració puguin tenir un rol més pro-actiu en el seu propi procés d'integració i normalització en el context d'acollida.
A “l’Aula intercultural: la comunitat educa”, en aquesta línia, hem habilitat un espai per a que persones arribades amb la immigració puguin tenir un paper més actiu com agents educatius de tots els nens i nenes de la comunitat, i així anar trencant una mena de barrera on, una part important dels valors de la població d’origen immigrant es deriven a l’espai privat (i aquí podríem ficar també espais com ara mesquites i centres evangelistes que compleixen aquest rol a moltes comunitats llatines i islàmiques), i de la resta s’ en ocupen a l’escola, a les AMPES i les seves activitats extraescolars i/o a espais educatius informals que - sense implicar a la població d'origen immigrant- no atenen transversalment a aquesta pluralitat cultural en que viuen el conjunt de menors que eduquen amb les seves activitats.
Amb aquest projecte, a banda de desmentir els estereotips eixistents sobre la manca de preocupació de la població immigrant en la educació dels seus fills –mostrant que hi ha moltes coses que podem aprendre i incorporar d’altres contextos socioculturals- hem anat implicant a aquesta a través d’activitats transversals –proposades i implementades per persones d'aquest col·lectiu- destinades a tots els nens i nenes de la ciutat d'Amposta.
D'una banda, en aquest espai fem activitats tranversals com ara repàs escolar per a laumnes de primària treballant conjuntament amb les famílies que tenen dificultats en ajudar als seus fills en aquestes tasques (per a tots i totes les nenes, si bé prioritzem la manca de recursos i dificultats afegides com el coneixement de la llengua), tallers de cuina per a nenes i nenes dirigits a qualsevol família que vulgui participar -ficant en valor plats fets per pares/mares arribats amb la immigració-, activitats i xerrades a centres escolars, tallers per a pares/mares per millorar el coneixement del sistema escolar i seguiment del rendiment acadèmic dels seus fills, així com el cicle “comunitat i valors” amb tota una sèrie de tallers sobre temes que tenen a veure amb valors arrelats als seus països d’origen, però que podem considerar universals perquè creiem són bons per a la educació dels nostres fills i filles.
Obrir les portes de l’escola a la comunitat: cultures del món a la setmana cultural del Col·legi Soriano Montagut.
Escrito por José Luis
Que el fet migratori és una realitat amb una afectació important al nostre entorn quotidià és quelcom que experimentem de manera destacada quan esperem als nostres fills i filles a la porta dels centres escolars on estudien.
Factors demogràfics -edat de la població d’origen estranger- i actituds reproductives -nombre de fills per família- influeixen en que hi hagi un alt percentatge de nens i nenes escolaritzades d’origen immigrant, malgrat que sovint aquest número estadísticament quedi amagat en tenir la majoria d’aquests nens i nenes nascuts i nascudes a les Terres de l’Ebre nacionalitat espanyola.
La diversitat és un fet normal de la societat catalana i també ho ha de ser a l’escola. Per això és fonamental que entrin també als centres escolars referents propers al context quotidià en el qual viuen aquests nens i nenes, per a que vegin que allò que succeeix a casa seva –valors i educació familiar que reben- és tant legítim com el que succeeix a la casa de qualsevol altre nen o nena.
Amb afinitat amb aquestes idees, des de l’Escola Soriano Montagut d’Amposta van convidar a Cooperació Activa ONGD a que els nostres voluntaris i les nostres voluntàries participessin amb els nens i nenes de 5è i 6è a la Setmana cultural organitzada per aquest centre.
Vam aprofitar l’ocasió per a fer visible la diversitat cultural existent a Amposta a través de voluntaris arribats a Amposta de països com ara Pakistan, Índia, Marroc i/o Senegal, els quals, d’una banda, introduïren als i les alumnes en aspectes socioculturals propis dels seus països d’origen i, d’altra banda, tot ficant en valor tradicions pròpies d’aquests, realitzaren diferents tallers lúdics.
Henna, cuines del món, criquet, Mandhi, pintures de sorra del Senegal, entre d’altres, van ser alguns d’aquests tallers, però més important que això va ser aquest protagonisme i normalitat amb la que els nostres voluntaris i les nostres voluntàries van poder entrar a l’escola per educar i divertir als nens i nenes amb allò que poden i saben fer: sense necessitat d’adjectius.
Sant Jordi és sense dubte la diada més popular i festiva de Catalunya. Tot i no ser una data assenyalada al calendari com a no laboral, agrada i participa tothom, omplint-se de gent els carrers de les poblacions catalanes.
A Amposta es celebra de manera bastant singular: es concentren totes les parades a la plaça del Castell, únicament poden vendre llibres i roses els professionals del sector i, a més, entre les entitats amb estands hi ha un alt percentatge que està allà en representació de partits polítics.
Pensem que això fa de la diada de Sant Jordi d’Amposta un esdeveniment contingut, que traeix el seu sentit popular. Volem que els carrers s’omplin de llibres i roses, i que l’ambient de Sant Jordi es contagi a tots els racons de la ciutat.
L’Associació de veïns l’Acollidora treballa desinteressadament des de fa molts anys per conservar, apropar i difondre les tradicions a tots i totes els veïns i veïnes del barri. Coincidint amb aquests objectius, des de Cooperació Activa ONGD i la resta d’entitat que recolzem el projecte Tots i totes som veïns i veïnes, tots i totes fem Amposta, vam acompanyar aquesta entitat veïnal instal·lant diverses carpes al barri on, a més de llibres d’intercanvi i roses, voluntaris del projecte oferien te i pastes (elaborats segons la tradició del Magreb) als passejants, així com tallers de Henna i puntures de sorra del Senegal per als nens i nenes del barri.
Tot un èxit que, a banda de contribuir a millorar la cohesió social al barri, pensem ha permès retornar –en el seu sentit ampli- aquesta dimensió popular a la diada de Sant Jordi fent partícips a tots i totes els veïns i veïnes.
La millor manera d’aprendre una llengua és parlant-la. Amb aquesta premissa, la Coordinadora d’Entitats per la llengua catalana (CAL), ha dissenyat els programes junts (iniciació) i xerrem (conversa) per a desenvolupar les competències orals de les persones interessades en aprendre català i promoure el seu ús social.
Des de l’any 2013, Cooperació Activa ONGD i la Federació d’Amposta d’Associacions de veïns (FAAV) estan implementant a Amposta aquests dos recursos, i atenent al nombre de voluntaris i usuaris implicats, amb bastant d’èxit.
Un màxim de cinc persones formen un grup, tutelat per un/a voluntari/ia que s’ocupa dinamitzar-lo i aclarir dubtes. Allò més important, segons la Paola, voluntària d’origen colombià i coordinadora a Amposta dels programes d’acollida de Cooperació Activa ONGD, és que es parli el màxim de temps en català, els participants repeteixin allò que els costa aprendre i, sobre tot, que s’ho passin bé mentre practiquen.
L’activitat forma part del projecte “Tots i totes son veïns i veïnes, tots i totes fem Amposta!, que compta amb la col·laboració de l’Obra Social la Caixa, i hi ha implicats 11 voluntaris/ies –vinguts de diferents poblacions ebrenques, com ara Deltebre, Santa Bàrbara, l’Aldea i/o Tortosa- i més de quaranta participants, principalment dones arribades a través de reagrupació familiar.
El format i dinàmica d’aquests tallers afavoreix, a més, la creació de vincles entre els usuaris i els/les voluntaris/ies, que no exerceixen com a mestres, sinó com a veïns i veïnes que dediquen una estona del seu temps a ajudar a d’altres veïns i veïnes a aprendre i practicar català.
El nombre reduït de persones per grup –entre 3 i 5- ajuda a que surtin temes a tractar de manera més natural, afavoreix la confiança entre els seus membres, i a que el lligam entre voluntaris i participants sigui més fort. Les sessions, així, moltes vegades aborden qüestions quotidianes de l’entorn on viuen les persones que formen part del grup, i que treballen en català.
A banda de vocabulari, en aquest espai s’organitzen activitats complementàries com tallers i sortides per conèixer el Delta i la ciutat, així com el funcionament i accés a diferents recursos públics i/o, per exemple, xerrades sobre temes d’interès social i d’altres com ara el moviment veïnal d’Amposta.
L’escola a Salou és discriminatòria i aboca als nens i nenes reagrupats/des al fracàs escolar.
Escrito por José Luis
Un nou context de la immigració en augment: el reagrupament familiar-.
La permanència a diferents municipis de Catalunya de moltes persones arribades amb la immigració fa que vulguin retrobar-se amb les seves famílies, i refer la seva vida plegats en aquest nou context. La llei d’estrangeria de l’estat espanyol permet –si s’està en situació administrativa regular des de fa més d’un any i es disposa de mitjans econòmics suficients i habitatge adequat- reagrupar als fills/es menors d’edat i parella legal, així com ascendents majors de 65 anys que depenguin econòmicament de la persona que sol·liciti el tràmit.
En el cas dels menors, pares i mares sovint perceben majors possibilitats educatives i de projecció social per als seus fills aquí, aparentment en oferir-se més recursos i oportunitats educatives. Però la realitat del context escolar amb el qual es troben els menors no és gens fàcil, i aquí volem denunciar que aquest lluny de facilitar-los millors condicions educatives, condemna als seus fills i filles –moltes vegades amb tan sols 6 i/o 7 anys- al fracàs escolar per a la resta de la seva vida acadèmica.
AULA INTERCULTURAL A SALOU-.
Les retallades econòmiques han acabat amb recursos com les aules d’acollida que -fins fa uns anys- servien de transició als menors arribats amb la immigració de cara a la seva incorporació al sistema escolar normalitzat. Els i les Mestres, ara es troben amb que han de gestionar un grup d’unes 25 persones a la seva aula, i a més, han de trobar temps per ajudar a la inserció lingüística i curricular d’aquests nous alumnes reagrupats/des.
El resultat, malgrat l’interès i esforç dels i les mestres, està sent l’aparcament d’aquests nens i nenes, i el seu allunyament del nivell i continguts assolits per la resta de companys i companyes de classe, sense que, per d’altra banda, estiguin avançant gaire en la seva inserció lingüística i sociocultural, en estar privats d’un context d’interacció que afavoreixi ambdues com seria la classe "normal" amb la resta d’alumnes.
Des de COOPERACIÓ ACTIVA-AL CAMP DE TARRAGONA, per mirar de millorar aquesta situació, hem habilitat un espai que anomenem “Aula intercultural” on voluntaris/ies tracten de donar suport personalitzat en el seu aprenentatge del català i el castellà a aquests nens i nenes reagrupats, així com d’acompanyar-los en l’assoliment de continguts instrumentals relacionats amb el seu currículum escolar i d’ajudar-los també a conèixer diferents aspectes del nou context sociocultural on ara viuen.
El projecte va iniciar-se al mes d’octubre, i tenim prop d’una vintena d’alumnes, principalment arribats del Senegal, però també de la República Dominicana i el Pakistan. Els avenços detectats amb els nens i nenes és notable, principalment, perquè mostren molt d’interès per aprendre, ja que havíem estat literalment “aparcats” als centres escolars on estudien, i ara s’ il·lusionen treballant tota mena de continguts acadèmics -matemàtiques, llengua, etc- i, fins i tot, ens demanen que els fiquem deures.
L’ESCOLA DISCRIMINATÒRIA I EXCLOENT-.
Davant d’això hem de ser molt crítics, ja que si bé entenem que no és responsabilitat dels/les mestres, ja que no disposen de més recursos, si ho és de l’administració i el sistema escolar trobar una solució. S’està minant l’autoestima d’aquests nens i nenes, ja que són conscients del tracte diferenciat que reben a classe respecte a la resta de companys/es, i sovint se’ls deixa sense objectius escolars, factor que dificulta pedagògicament la seva posterior normalització acadèmica.
Se’ls manen deures com ara pintar o fer fitxes molt per sota el seu nivell acadèmic actual, sense que existeixi un programa clar a assolir i tingui en compte la seva posterior incorporació amb èxit als programes normalitzats que realitzen els seus companys i companyes. Vist així, raons econòmiques al marge, el sistema educatiu –al menys a Salou, que és on treballem més aquest àmbit- és discriminatori i els aboca al fracàs escolar des de la seva mateixa arribada al municipi.
Per això trobem adient aclarir fora del vocabulari a l’ús, que com a ONGD no treballem amb nens i nenes en risc d’exclusió social, sinó amb nens i nenes amb molt de potencial, creatius i que mostren entusiasme per aprendre, als quals el sistema escolar al municipi de Salou ha exclòs, però que amb un mínim de reforç són acadèmicament tant o més brillants que els altres.
Entradas recientes al Blog
-
ADECUACIÓN EQUIPACIÓN ECOLE ELEMENTAIRE DE DIAWRÉ KOUTA (SENEGAL)
ÁMBITO DE ACTUACIÓN Y JUSTIFICACIÓN DE LA NECESIDAD Dentro del núcleo de Diawré Kouta dentro del municipio de Touba Mboul,… Escrito el Domingo, 07 Abril 2024 17:26 ¡Deja el primer comentario! -
2015 - PROYECTO RADIO COMUNITARIA EN SAINT MICHELL DE L’ATTALAYE (HAITÍ)
PRESENTACIÓN La FUNDACIÓN EPHATA es una organización sin ánimo de lucro con el objetivo principal de contribuir al desarrollo y… Escrito el Viernes, 09 Febrero 2024 23:01 ¡Deja el primer comentario! -
Cooperació Activa ONGD: Nuestros Proyectos de 2015 a 2022
Cooperació Activa ONGD es una organización sin fines de lucro que se fundó en 1995 con el objetivo de contribuir… Escrito el Miércoles, 17 Enero 2024 16:35 ¡Deja el primer comentario!
