(DIVENDRES 12 de desembre de 2014, a les 18 hores a l’Edifici Terres de l’Ebre d'Amposta, i DISSABTE 13 de desembre de 2014, a les 10 hores al local del cr. Valls de Salou):
La idea és dedicar una sessió d’una hora i mitja a introduir de manera senzilla als nens i nenes d’Amposta i de Salou, així com de poblacions veïnes del Camp de Tarragona i Les Terres de l'Ebre, amb motiu del dia mundial dels drets humans que es commemora el 10 de desembre, el concepte dels drets humans, així com els valors i filosofia que vol transmetre la declaració universal dels drets humans.
Si bé sovint es destaca la seva violació en d’altres països -que sovint associem al que anomenem encara tercer món- creiem que és fonamental que es respectin igualment als països que van signar aquesta declaració, com l’estat espanyol, i reflexionar sobre el seu acompliment en el nostre entorn més immediat: estat espanyol, Catalunya, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.
Una vegada introduït el concepte, i descrit el seu naixement i evolució al llarg dels darrers segles, volem suggerir als participants que facin un dibuix per a plasmar allò que capti la seva atenció en relació a qualsevol aspecte que tingui vinculació amb els drets humans: el lliure moviment de persones (immigració), les desigualtats socials al món i els seus efectes generadors de fam i pobresa, el manteniment de mesures com la pena de mort i/o la tortura, així com l’accés universal a un habitatge digne, la sanitat i/o el dret a l’educació, etc.
Per a la realització d’aquest taller disposem d’un powerpoint sobre aquest tema dels drets humans, per si es vol aprofundir, i també material amb exemples de situacions de violació d’aquesta declaració dels Drets humans que s’estan donant tant a d’altres països, com situacions que afecten a l’estat espanyol, Catalunya i a les fronteres que delimiten la Unió Europea:
Algunes opcions per a dinamitzar i inspirar als participants al concurs:
1.- Imatges de les guerres que veiem a la televisió i el desplaçament de persones que provoca (amb la negació del dret d’asil en la quasi majoria d’aquests casos per part d’estats de la Unió Europea), el conflicte de Palestina i/o les condicions en que viu la comunitat saharaui, les imatges de persones immigrants arribant a les costes Europees i/o la tanca de Melilla, són alguns dels exemples que ens mostren situacions molt dramàtiques que no ens tindrien que deixar indiferents, i que haurien de despertar-nos empatia envers la situació que pateixen d’altres essers humans com nosaltres. Podem fer que els/les nens/es dibuixen sobre el que els provoca veure aquestes noticies a la televisió.
2. – Informació extreta de diaris i revistes sobre violació de drets humans més propers en l’espai (atemptats, violència de gènere, dificultat d’accés a l’habitatge, etc.) per a comentar-los amb els/les nens i nenes i suggerir-los/es que facin un dibuix al respecte.
Alguns exemples:
1. Desnonaments: http://www.directe.cat/noticia/293991/els-desnonaments-a-l-estat-espanyol-son-una-violacio-sistematica-dels-drets-humans
2. Violència de gènere:
http://elpais.com/elpais/2014/10/09/opinion/1412866758_369648.html
3. Melilla i els CIES: https://www.diagonalperiodico.net/libertades/23585-la-camapa-por-cierre-cie-presenta-su-informe-sobre-vulneracion-derechos-humanos
4. Demanda d’asil i estatus de refugiat:
5. Palestina i drets humans:
http://internacional.elpais.com/internacional/2014/07/23/actualidad/1406115488_267683.html
6. Repressió fins la mort a la frontera espanyola:
7. CIE:http://politica.elpais.com/politica/2014/10/31/actualidad/1414759313_025046.html
8. No atenció mèdica:http://www.20minutos.es/noticia/1804494/0/inmigrante-muerte-tuberculosis/negacion-asistencia-sanitaria/denuncia-medicos-mundo-mes-mallorca/
9. Atemptat 11M:
http://www.elmundo.es/documentos/2004/03/espana/atentados11m/hechos.html
10. Desnutrició infantil a España:
http://www.elmundo.es/solidaridad/2014/07/15/53bd45d6ca47411b248b457f.html
3. – Demanar als/les nens i nenes que llegeixin individualment, i en silenci, el text sobre l’origen dels drets humans que s’adjunta a continuació:
Origen dels drets humans:
Ja a les tribus primitives estava mal vist fer mal a algú de la mateixa tribu, d’aquesta forma es reconeixia el dret de qualsevol persona a ser respectada dins del seu col•lectiu. Als membres de les altres tribus se les considerava enemics i se’ls reconeixia cap dret.
Fa més de dos mil anys, alguns filòsofs grecs (com ara Sòcrates, Plató i Aristotel) reconeixien que la pròpia naturalesa de les persones ens empenta a viure juntes, creant pobles i ciutats. Això ens obliga a respectar a les altres persones del nostre entorn, per a que els altres ens respectin a nosaltres i puguem així conviure pacíficament. Per això aquest filòsofs defensaven que totes les persones participem de la mateixa naturalesa humana.
Des de fa dos mil anys el cristianisme defensa que els essers humans són superiors als altres essers vius i que per això els correspons una especial dignitat, lo que obliga als cristians a respectar a les altres persones i procurar que siguin felices (“estimar als altres”). Altres confessions com la musulmana, també es posicionen en favor de l’enteniment i el respecte entre els essers humans.
Des de fa uns quatre-cents anys s’ha anat avançant, poc a poc, cap al reconeixement de determinats drets de les persones, uns drets que te que estar per sobre del poder dels governs, com el dret a la llibertat religiosa (a partir de la Reforma protestant del segle XVI), el dret de presumpció de innocència, el dret a un judico just, el dret a no ser tortura (a partir del Acta de Habeas Corpus de 1679), el dret a la llibertat, la igualtat i la propietat (defensada pels filòsofs il•lustrats como Locke, Rousseau, etc.).
Mentre es va reclamant un nombre cada vegada més gran de drets humans sorgeix la necessitat de que aquests siguin recollits en declaracions solemnes, com els Tractats de Govern Civil (1690), la Declaració d’Independència dels EEUU. (1776), la Constitució de EE.UU. (1791), o la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà (1789).
Ja al segle XX, comença a reivindicar-se cada vegada amb més força la igualtat de drets entre homes i dones (així ho recull, per exemple, la Constitució de Weimar, 1919). La Constitució de la Unió Soviètica (1936) recull drets socials, com ara el dret al treball i a la assistència social.
Els milions de morts ocasionats per la Segona Guerra Mundial van commoure la consciencia dels éssers humans, lo que moure a la ONU a redactar la Declaració Universal de Drets Humans (1948), el text més important sobre drets humans, la major fita de la intel•ligència humana.
Els més de seixanta anys transcorreguts des de la proclamació de la Declaració de Drets Humans ha permès avançar significativament en el acompliment d’aquests drets als països amb major desenvolupament econòmic, i que les Constitucions d’aquests països es recolzin en aquesta Declaració.
Tanmateix, en els països més pobres (encara anomenats del Tercer Món), desenes de milers de persones moren tots els dies per no tenir què menjar, per no disposar d’aigua potable, por no tenir accés a medicaments, per les guerres, etc. Per a terminar amb aquesta tragèdia diària es menester que tots/es (individus, governs, institucions i empreses) ens prenguem més seriosament la Declaració Universal dels Drets Humans, doncs aquesta compta amb el potencial necessari per a garantir un món en pau, sense fan ni misèria, en el que tots els essers humans puguem viure en fraternitat i harmonia.
Amposta, 3 de desembre de 2014
