Dins del marc del projecte Tots i totes som veïns i veïnes, tots i totes fem Amposta, que impulsem la Federació d’Amposta d’Associacions de veïns (FAAV), l’Associació Voluntariat i Participació Terres de l’Ebre (VIPTE) i Cooperació Activa ONGD, i en el qual hi col·labora l’Obra Social la Caixa, el pasat cap de setmana vam celebrar el Caga al tió i fer una xocalatada popular per als nens i nenes de la ciutat d’Amposta.

A l’activitat, organitzada cada any per l’Associació de veïns l’Acollidara, hi van participar en qualitat de voluntàries varies veïnes arribades a la ciutat d'Amposta els darrers anys de països com ara el Marroc, Pakistan i/o la Índia.

Amb aquest treball en equip entre Cooperació Activa ONGD, la Federació d'Amposta d'Associacions de veïns i l'Associació Voluntariat i Participació Terres de l'Ebre (VIPTE),d'una banda, volem que les activitats veinals que s’organitzen tradicionalment a la ciutat estiguin obertes a tothom i les puguin viure com a seves també les persones arribades amb la immigració i, d’altra banda, incorporar a aquestes darreres en qualitat de voluntaris i voluntàries  en el disseny i execució d'aquestes activitats veïnals.

Es tracta de fomentar la cohesió social -a favorir el sentiment de pertieneça a la ciutat d'Amposta- a partir de la creació d’un espai veïnal del qual tothom es pugui sentit partícep, aportant el seu temps i/o allò que sap fer al servei del conjunt de veïns i veïnes, així com gaudint com a públic d'aquesta oferta sociocultural com qualsevol altre/a veï/na. 

El passat divendres 19 de desembre de 2014 Cooperació Activa ONGD -representada per Jose Luis Rodríguez, delegat a les Terres de l'Ebre- i l'Obra Social la Caixa -representada per Maria Ingrid Borras Piñol, directora d'Àrea de negoci de La Caixa a Amposta-  van formalitzar un conveni de col·laboració  per a la execució del projecte Tots i totes som veïns i veïnes, tots i totes fem Amposta !, del qual participen en partenariat també la Federació d’Amposta d’Associacions de veïns (FAAV), l’Associació Voluntariat i Participació Terres de l’Ebre (VIPTE), així com d’altres entitats Socioculturals de la ciutat d’Amposta i que agrupen a persones del col·lectiu immigrant.

El projecte ha estat sel·leccionat en la convocatòria del 2014 d’Acció Social i interculturalitat de l’Obra Social la Caixa. Aquesta última aportarà 12.040 euros, mentre que Cooperació Activa ONGD i les altres entitats que participen en partenariat del projecte aportaran uns altres 4000 euros.

La implementació del projecte Tots i totes som veïns i veïnes, tots i totes fem Amposta!  es va iniciar a l'octubre d'enguany, i està previst que -aquesta primera edició- finalitzi a començaments del mes d'octubre del 2015.

El passat divendres 19 de desembre, la Federació d’Amposta d’Associacions de veïns, Cooperació Activa ONGD i l’Associació de voluntariat i participació Terres de l’Ebre (VIPTE) vam presentar a l’Auditori de l’Edifici Terres de l’Ebre el projecte Tots i totes som veïns i veïnes, tots i totes fem Amposta!, seleccionat a la convocatòria del 2014 d'Acció Social i interculturalitat per l'Obra Social la Caixa, amb la qual aquest mateix dia es va signar conveni de col·laboració.

Amb l'implementació d'aquest projecte volem afavorir la cohesió social tot fomentant la participació de la ciutadania en activitats de caire veïnal. Per a fer-ho, la FAAV ha integrat en el seu servei d’atenció al veí –de caire universal- necessitats dels veïns i veïnes afectats/des per la llei d’estrangeria a les quals donem assessorament en aquesta matèria, així com tallers d’acollida lingüística –on 9 voluntaris ajuden a aprendre català ara mateix a unes 35 persones en grups de tres- i un servei de mediació per apropar a qualsevol veí/na al funcionament dels recursos i serveis públics com ara habitatge, serveis socials, educació i/o sanitat.

A canvi d’aquesta ajuda –on per sobre de tot intentem construir vincles entre els nostres voluntaris i els beneficiaris/ies de les nostres activitats-demanem i oferim a les persones que s’apropen a aquests serveis la possibilitat de participar –a partir de la posada en valor de les seves competències- en l’activació i desenvolupament d’altres activitats d’interès veïnal: cursos i tallers de llengües (Escola de Llengües i cultures de les Terres de l’Ebre) i implicació en el disseny i execució –incorporant-les a la borsa de voluntariat de VIPTE- de les activitats que realitzem les entitats de veïns i d’altres socioculturals de la ciutat.

L’altre eix en que incidim en el projecte és el treball amb els més joves des d’una vessant comunitària: treballant conjuntament amb el seu entorn familiar i social immediat per afavorir un major grau d’identificació i pertinença a la ciutat. Volem situar al centre dels nostres projectes als veïns i veïnes, anteposant a d’altres criteris -com el d’edat, gènere o lloc d’origen- el fet d’exercir-nos com a tals de manera responsable treballant per fer d’Amposta un lloc encara millor per viure i més acollidor.

Aquest dijous 18 de desembre de 2014, amb motiu del dia mundial del immigrant, dins el projecte Tots i totes som veïns i veïnes, tots i Totes fem Amposta!, juntament amb la Federació d'Amposta d'Associacions de veïns, l'Associació Voluntariat i Participació Terres de l'Ebre i amb la Col·laboració de l'Obra Social la Caixa, vam duu a terme un any més -com venim fent des de l'any 2010- una programa especial sobre el tema de la migració conduit per Pere Montanyana i Josep Escobar (de l'equip de Radio Participa de la FAAV).

En aquesta ocasió vam voler resaltar la seva vessant intergeneracional. Diversos testimonis van donar-nos a entendre que no és un fenòmen nou a Terres de l'Ebre, ni quelcom del passat, i que hem de treballar en aquest àmbit per millorar la cohesió social atenent al present i efecte de les decisions que ara prenem de cara al futur.

I és que les darreres dècades hem passat d'apenes tractar aquest tema, a assumir-lo com una moda, per a passar a convertir-lo bé en un problema, bé en quelcom que es tendeix a considerar que desapareixerà.

Lluny d'aquestes mirades, hem volgut destacar que no es tracta de quelcom nou, que hem de continuar treballant amb els nous veïns i veïnes per a que puguin ajudar-nos a millorar la situació actual, i que especialment amb els més joves -una bona part d'ells nascuts aquí- és molt important que es sentin i formin part de la nostra societat.

Per parlar-nos d'això han intervengut; Helena Cabrara, nascuda a França, filla d'immigrants ampostins, arribada als 18 anys a la ciutat dels seus pares (Amposta) per refer la seva vida, i que ha vist com ara la seva filla -a causa de les dificultats per aconseguir feina a Catalunya,-ha hagut d'anar-se'n a França per tal de poder treballar.

El segon testimoni, Maria Cervera, ens narra una autèntica lliçó del que van passar molts immigrants de la resta de l'estat espanyol arribats a les Terres de l'Ebre als anys setanta. Filla d'una immigrant castellanoparlant i un empressari de bona família de l'Aldea, ens descriu la seva perspectiva de ser filla d'una persona immigrant i els records de situacions viscudes per la seva mare.

També va intervenir La Khadija, qui ens ofereix la mirada de la nova immigració. Es tracta d'una mare d'origen marroquí amb dos fills que estudien primària, i que col·labora com a voluntària en activitats veïnals que duem a terme, i especialment en els projectes de caire educatiu adreçats -dins del projecte Tots i totes som veïns i veïnes, tots i totes Fem Amposta! als seus fills. 

Al programa, assistiren de públic nens i nenes de primària, que participen de les nostres activitats, que van oferir-nos també el seu punt de vista sobre la ciutat i l'escola.

Aquí teniu l'enllaç d'aquest programa:

http://www.firatots.cat/2014/12/19/dia-internacional-per-les-persones-migrants-2014/ 

(DIVENDRES 12 de desembre de 2014, a les 18 hores a l’Edifici Terres de l’Ebre d'Amposta, i DISSABTE 13 de desembre de 2014, a les 10 hores al local del cr. Valls de Salou):

La idea és dedicar una sessió d’una hora i mitja a introduir de manera senzilla als nens i nenes d’Amposta i de Salou, així com de poblacions veïnes del Camp de Tarragona i Les Terres de l'Ebre, amb motiu del dia mundial dels drets humans que es commemora el 10 de desembre, el concepte dels drets humans, així com els valors i filosofia que vol transmetre la declaració universal dels drets humans.

Si bé sovint es destaca la seva violació en d’altres països -que sovint associem al que anomenem encara tercer món- creiem que és fonamental que es respectin igualment als països que van signar aquesta declaració, com l’estat espanyol, i reflexionar sobre el seu acompliment en el nostre entorn més immediat: estat espanyol, Catalunya, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.

Una vegada introduït el concepte, i descrit el seu naixement i evolució al llarg dels darrers segles, volem suggerir als participants que facin un dibuix per a plasmar allò que capti la seva atenció en relació a qualsevol aspecte que tingui vinculació amb els drets humans: el lliure moviment de persones (immigració), les desigualtats socials al món i els seus efectes generadors de fam i pobresa, el manteniment de mesures com la pena de mort i/o la tortura, així com l’accés universal a un habitatge digne, la sanitat i/o el dret a l’educació, etc.

Per a la realització d’aquest taller disposem d’un powerpoint sobre aquest tema dels drets humans, per si es vol aprofundir, i també material amb exemples de situacions de violació d’aquesta declaració dels Drets humans que s’estan donant tant a d’altres països, com situacions que afecten a l’estat espanyol, Catalunya i a les fronteres que delimiten la Unió Europea:

Algunes opcions per a dinamitzar i inspirar als participants al concurs:

1.- Imatges de les guerres que veiem a la televisió i el desplaçament de persones que provoca (amb la negació del dret d’asil en la quasi majoria d’aquests casos per part d’estats de la Unió Europea), el conflicte de Palestina i/o les condicions en que viu la comunitat saharaui, les imatges de persones immigrants arribant a les costes Europees i/o la tanca de Melilla, són alguns dels exemples que ens mostren situacions molt dramàtiques que no ens tindrien que deixar indiferents, i que haurien de despertar-nos empatia envers la situació que pateixen d’altres essers humans com nosaltres. Podem fer que els/les nens/es dibuixen sobre el que els provoca veure aquestes noticies a la televisió.

2. – Informació extreta de diaris i revistes sobre violació de drets humans més propers en l’espai (atemptats, violència de gènere, dificultat d’accés a l’habitatge, etc.) per a comentar-los amb els/les nens i nenes i suggerir-los/es que facin un dibuix al respecte.

Alguns exemples:

1. Desnonaments: http://www.directe.cat/noticia/293991/els-desnonaments-a-l-estat-espanyol-son-una-violacio-sistematica-dels-drets-humans

2. Violència de gènere:

http://elpais.com/elpais/2014/10/09/opinion/1412866758_369648.html

3. Melilla i els CIES: https://www.diagonalperiodico.net/libertades/23585-la-camapa-por-cierre-cie-presenta-su-informe-sobre-vulneracion-derechos-humanos

4. Demanda d’asil i estatus de refugiat:

http://www.rtve.es/noticias/20140617/aumentan-74-solicitudes-asilo-espana-mayor-cifra-ultimos-anos/956811.shtml

5. Palestina i drets humans:

http://internacional.elpais.com/internacional/2014/07/23/actualidad/1406115488_267683.html

6. Repressió fins la mort a la frontera espanyola:

http://www.lasexta.com/programas/sexta-columna/tragedia-ceuta-muertos-distintas-versiones-muchos-cabos-sueltos_2014022100341.html

7. CIE:http://politica.elpais.com/politica/2014/10/31/actualidad/1414759313_025046.html

8. No atenció mèdica:http://www.20minutos.es/noticia/1804494/0/inmigrante-muerte-tuberculosis/negacion-asistencia-sanitaria/denuncia-medicos-mundo-mes-mallorca/

9. Atemptat 11M:

http://www.elmundo.es/documentos/2004/03/espana/atentados11m/hechos.html

10. Desnutrició infantil a España:

http://www.elmundo.es/solidaridad/2014/07/15/53bd45d6ca47411b248b457f.html

3. – Demanar als/les nens i nenes que llegeixin individualment, i en silenci, el text sobre l’origen dels drets humans que s’adjunta a continuació:

Origen dels drets humans:

Ja a les tribus primitives estava mal vist fer mal a algú de la mateixa tribu, d’aquesta forma es reconeixia el dret de qualsevol persona a ser respectada dins del seu col•lectiu. Als membres de les altres tribus se les considerava enemics i se’ls reconeixia cap dret.
Fa més de dos mil anys, alguns filòsofs grecs (com ara Sòcrates, Plató i Aristotel) reconeixien que la pròpia naturalesa de les persones ens empenta a viure juntes, creant pobles i ciutats. Això ens obliga a respectar a les altres persones del nostre entorn, per a que els altres ens respectin a nosaltres i puguem així conviure pacíficament. Per això aquest filòsofs defensaven que totes les persones participem de la mateixa naturalesa humana.
Des de fa dos mil anys el cristianisme defensa que els essers humans són superiors als altres essers vius i que per això els correspons una especial dignitat, lo que obliga als cristians a respectar a les altres persones i procurar que siguin felices (“estimar als altres”). Altres confessions com la musulmana, també es posicionen en favor de l’enteniment i el respecte entre els essers humans.
Des de fa uns quatre-cents anys s’ha anat avançant, poc a poc, cap al reconeixement de determinats drets de les persones, uns drets que te que estar per sobre del poder dels governs, com el dret a la llibertat religiosa (a partir de la Reforma protestant del segle XVI), el dret de presumpció de innocència, el dret a un judico just, el dret a no ser tortura (a partir del Acta de Habeas Corpus de 1679), el dret a la llibertat, la igualtat i la propietat (defensada pels filòsofs il•lustrats como Locke, Rousseau, etc.).
Mentre es va reclamant un nombre cada vegada més gran de drets humans sorgeix la necessitat de que aquests siguin recollits en declaracions solemnes, com els Tractats de Govern Civil (1690), la Declaració d’Independència dels EEUU. (1776), la Constitució de EE.UU. (1791), o la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà (1789).
Ja al segle XX, comença a reivindicar-se cada vegada amb més força la igualtat de drets entre homes i dones (així ho recull, per exemple, la Constitució de Weimar, 1919). La Constitució de la Unió Soviètica (1936) recull drets socials, com ara el dret al treball i a la assistència social.
Els milions de morts ocasionats per la Segona Guerra Mundial van commoure la consciencia dels éssers humans, lo que moure a la ONU a redactar la Declaració Universal de Drets Humans (1948), el text més important sobre drets humans, la major fita de la intel•ligència humana.
Els més de seixanta anys transcorreguts des de la proclamació de la Declaració de Drets Humans ha permès avançar significativament en el acompliment d’aquests drets als països amb major desenvolupament econòmic, i que les Constitucions d’aquests països es recolzin en aquesta Declaració.
Tanmateix, en els països més pobres (encara anomenats del Tercer Món), desenes de milers de persones moren tots els dies per no tenir què menjar, per no disposar d’aigua potable, por no tenir accés a medicaments, per les guerres, etc. Per a terminar amb aquesta tragèdia diària es menester que tots/es (individus, governs, institucions i empreses) ens prenguem més seriosament la Declaració Universal dels Drets Humans, doncs aquesta compta amb el potencial necessari per a garantir un món en pau, sense fan ni misèria, en el que tots els essers humans puguem viure en fraternitat i harmonia.

Amposta, 3 de desembre de 2014

Amb la finalitat de promoure el coneixement dels drets humans entre nens i nenes de primària d’Amposta i les Terres de l’Ebre, des del projecte Tots i Totes som veïns i veïnes, tots i totes fem Amposta! -impulsat per les entitats Federació d’Amposta d’Associacions de veïns, Voluntariat i Participació Terres de l’Ebre i Cooperació Activa ONGD, amb la col•laboració de l’Obra Social la Caixa-, convoquem el I Concurs de dibuix sobre Drets humans per a nens i nenes de primària d’Amposta i Terres de l’Ebre, que es regeix per les següents

BASES:

1. Podrà participar qualsevol nen i/o nena d’entre 6 i 12 anys que estigui cursant estudis de primària en un Centre escolar d’Amposta i/o les Terres de l’Ebre

2. Els premis seran entregats el dia 18 de desembre de 2014, a l’auditori de l’Edifici Terres de l’Ebre per part de representat de la Federació d’Amposta d’Associacions de veïns, Voluntariat i participación Terres de l’Ebre i Cooperació Activa ONGD-Terres de l’Ebre.

3. Per a poder participar al concurs cada alumne deurà presentar un dibuix original, amb qualsevol material o tècnica, relatiu als drets humans. El dibuix es presentarà en un full de paper de tamany A4.

4. S’estableixen dues categories, una per a nens i nenes d’entre 6 i 9 anys, i una altre per a nens i nenes d’entre 10 i 12 anys). Els premis consistiran en una placa i un diploma acreditatiu de guanyador/a i/o finalista del I Concurs de dibuix sobre Drets humans Ciutat d’Amposta i un kit de material escolar. El jurat podrà concedir les mencions honorífiques que consideri oportunes.

5. Els centres educatius, així com esplais i d’altres espais que treballen amb nens i nenes d’aquestes edats, que col•laborin en aquesta iniciativa rebran un diploma de reconeixement

6. Els treballs que vulguin optar al premi s’hauran de presentar fins al 16 de desembre de 2014 –a les 19’30 hores- al local de la Federació d’Amposta d’Associacions de veïns, al Edifici Terres de l’Ebre (Cr. General Prim, 92-94 d’Amposta).

7. Els treballs s’hauran de presentar en un sobre tancat, dins del qual s’haurà de ficar el dibuix que opta al premi i un sobre més petit (ambdos sobres els facilitem nosaltres al local de l’Edifici Terres de l’Ebre) on figuri el curs que està realitzant l’aspirant, així com el seu nom, cognoms i edat.

8. El jurat estarà format per un representant de la Federació d’Amposta d’Associacions de veïns, un altre de Voluntariat i Participació Terres de l’Ebre, un altre de Cooperació Activa ONGD, així com un representant de la comunitat educativa de la ciutat d’Amposta.

Amposta, 4 de desembre de 2014

Amb motiu del Dia mundial contra la violència de gènere, que es commemora cada any el 25 de novembre , des del projecte “Tots som veïns i veïnes, tots i totes fem Amposta” hem volgut incorporar-nos a tota una sèrie d’actes que es celebren arreu de les Terres de l’Ebre per a rebutjar la violència de gènere, tot atenent al nostre àmbit d’especialització i influència; interculturalitat i cohesió social.

Més enllà de grans conferències i explicacions tècniques -sense desmerèixer la bona tasca que fan els diversos professionals i entitats que treballen en aquest àmbit- hem volgut mostrar experiències properes que, d’una banda, dibuixen una realitat com és encara la desigualtat sobre l’accés a l’educació que pateixen moltes dones arreu del món, i d’altra banda, el testimoni de dones que lluiten contra aquesta situació i alhora defensen que sobre aquesta desigualtat de partida arrelen d’altres més greus.

La violència de gènere té un dels seus pilars precisament en negar aquest accés a l’educació a les dones, i amb la limitació d’aquest accés, establint les bases sobre les que haurà de desenvolupar-se com a persona i la relació que s’estableix amb el sexe masculí. Per això, des de COOPERACIÓ ACTIVA, arreu del món on desenvolupem projectes, mai acceptem que aquesta discriminació pugui ser legitimada en base a raons bé d’ordre cultural o bé de caire religiós, entenent l’accés a l’educació com un dret universal bàsic al que ha de tenir accés tothom, siguin homes i/o dones.

Aquest argument és també compartit per la majoria del veïns i veïnes que viuen a Amposta i les Terres de l’Ebre. Hem detectat, però, que hi ha la creença entre molts i moltes d’aquests veïnes/es de que les dones musulmanes pel fet de ser-ho tenen més restringit el seu accés a l’educació. Per això, hem cregut adient mostrar el testimoni de diverses activistes de moviments associatius de la societat d’Amposta i les Terres de l’Ebre que a través de la seva pròpia experiència desmentiran que l’ Islam argumenti a favor d’aquesta discriminació de la dona i que, sent elles mateixes dones musulmanes, en el seu dia a dia tenen un compromís amb la nostra ciutat per afavorir una millor educació de les dones.

Per tal de mostrar aquest panorama, iniciarem l’acte amb el documental “El coratge de Malala”, produït per TV3, on Malala Yousafzai, recent premi Nobel de la Pau, ens descriu la situació que va viure al Pakistan, on va ser objecte d’un atemptat per defensar el dret de les dones a estudiar, i que amb 16 anys, és un dels referents mundials en la defensa de l’accés de les dones a l’educació com a premissa per a eliminar la resta de discriminacions de gènere.

La mateixa Malala, que es declara obertament musulmana, defensa que no hi ha cap argument al Al Corà i a la religió islàmica que impedeixi que les dones estudiïn. La seva lluita, com la nostra proposta, es situa en un marc universal que defensa l’accés de totes les dones a l’educació, i en desmentir la instrumentalització que, per exemple, els talibans del seu país, fan del islam per impedir aquest dret i establir normes i interpretacions favorables als seus propis interessos militars, polítics, etc.

Una situació que, malgrat la distancia geogràfica i cultural, no ha estat tant diferent a les Terres de l’Ebre. La nostra voluntària, Aisha Teresa Montasell, s’atreveix a explicar-nos com també a famílies ebrenques ha estat costum –afortunadament cada vegada menys freqüent- que fessin la secundària, i sobre tot anessin a la universitat els homes, en perjudici de les dones-germanes. Independentment de la vàlua acadèmica. Aisha, a més, ens parlarà de com es va convertir a l’Islam, i com això, lluny de limitar la seves inquietuds intel·lectuals i ganes de formar-se com a persona, l’ha portat a qüestionar-se més les desigualtats de gènere, tot coincidint i militant amb d’altres dones musulmanes en aquesta reivindicació.

Un compromís que assumeix també des d’una vessant de treball comunitari, col·laborant com a voluntària amb Cooperació Activa en tasques de formació per a dones, així com dedicant part del seu temps a mediar per millorar situacions de desigualtat de moltes dones que tenen la seva base en l’actuació d’administracions i d’altres agents, així com en creences culturals que limiten aquests drets de les dones, i que afectant a dones musulmanes, res tenen a veure amb la religió islàmica.

L’altra persona que ens acompanyarà en aquesta taula serà la Maria, una ampostina conversa al Islam i que actualment és portaveu de l’ASSOCIACIÓ ISLÀMICA DEL MONTSIÀ. Ella ens parlarà de no només com no existeix aquest vincle entre islam i restricció a l’educació, sinó de com ella i d’altres dones estan treballant com a voluntàries des de la mateixa Associació Islàmica del Montsià per millorar la capacitació de les dones.

Maria també ens parlarà, com a Ampostina de naixement de la seva conversió al Islam, i d’aquest imaginari local que hi ha a Amposta sobre la dona musulmana i el seu fonament en el desconeixement. Uns estereotips que continuen reproduint-se perquè –entre les dones que els utilitzen- no hi ha vincles o contactes amb dones musulmanes des d’una actitud empàtica i honesta; veritable interès en el bé d’elles com a dones i persones, i que contràriament a aquesta intenció utilitzen aquests clixés per a deshumanitzar-les i tractar-les com a simples instruments dels homes i víctimes d’un islam que justifica el seu sotmetiment.

Jose Luis Rodríguez Regueira. Amposta, 25 de novembre de 2014

Cooperació Activa ONGD, conjuntamente con la Federación de Asociaciones de vecinos de les Terres de l’Ebre y la Federación de Asociaciones de vecinos de Amposta, han inaugurado este mes de Octubre l’Escola de llengües i cultures de les Terres de l’Ebre.

La escuela, más allá de la enseñanza de idiomas para vecinos  ebrencos como por ejemplo el árabe, el rumano, o el penjabí, o castellano y catalán para extranjeros, quiere ser un punto de encuentro a las Terres del Ebro para promover el diálogo intercultural entre vecinos, ayudando a ver la diferencia como el contexto donde podemos desarrollarnos como personas, y no como una amenaza o problema.